Pi Pinyer (Pinus Pinea, L.)

En 1867 el Ministeri de Foment va crear la Comissió de Flora Forestal, i va encarregar a Màxim Laguna i Villanueva, inspector general del Cos d'enginyers forestals, botànic i entomòleg, i a Pere d'Àvila i Zumarán, verificar els estudis preparatoris i recollir les dades necessàries per a la redacció d'una flora forestal espanyola. Després de diversos anys recorrent pràcticament la totalitat de la península ibèrica, prenent dades referents a la distribució, cultiu i aprofitament de les espècies llenyoses, es va projectar l'elaboració d'un llibre que reunís la descripció detallada de les espècies forestals d'Espanya. També es va formar un magnífic herbari, que desgraciadament desapareixeria en l'incendi causat durant un bombardeig en 1936 de l'edifici que albergava provisionalment l'Escola de muntanyes durant la Guerra Civil Espanyola. El primer tom, on es descriuen les espècies llenyoses i espontànies corresponents als grups de les gimnospermes i de les angiospermes apètales va aparèixer publicat en 1883, i el segon, amb descripcions de plantes dicotiledònies, gamopètales i dialipètales, en 1890, titulats tots dos "Flora Forestal Española : que comprende la descripción de los árboles, arbustos y matas que se crían silvestres o asilvestrados en España con breves notes y observaciones sobre el cultivo y aprovechamiento de los más importantes, y con láminas que los representan" (abreujat: Flora forestal espanyola). Aquest estudi comprèn 63 famílies que corresponen a 152 gèneres i 553 espècies. A més del nom científic, inclou tots els noms vulgars de les espècies, fa una descripció detallada de les espècies més importants, indicant la seva àrea coneguda, l'hàbitat a Espanya i uns breus apunts sobre el seu cultiu i aprofitament. Acompanyen al text dos Atles que van ser editats en 1884 i en 1890, respectivament. Cada Atles posseeix 40 làmines en color realitzades amb la tècnica de la cromolitografia, mitjançant la qual es representen les principals espècies forestals, realitzades a partir de dibuixos de l'enginyer forestal Justo de Salines Salazar i reproduïdes litogràficament per J.M. Mateu. Màxim Laguna es va inspirar en Flore forestière (1859) del botànic francès Antoine-Auguste Mathieu per a executar la seva obra. El text redactat va ser la guia per a gran nombre de promocions de forestals, amb la qual enginyers forestals, botànics i naturalistes van poder identificar fàcilment cada espècimen, així com aprofundir en l'estudi de la flora hispànica. En aquesta làmina es representen parts del Pi pinyer (Pinus Pinea, L. 1753).