Nicolau Raurich i Petre fou un pintor català. El seu estil es caracteritza en els inicis per un realisme auster i melangiós, influència dels seus mestres Antoni Caba i Lluís Rigalt.
Fill de Joan Raurich natural de Viladecans i de Bàrbara Petre i Pol de Barcelona. Començà la seva vida aplicat al comerç, però aviat hagué d'abandonar aquesta professió per l'art, estudiant el de la pintura a Barcelona, Madrid, Roma, París, Munic i Londres. Després d'una estada a Roma entre 1895 i 1899, torna a Barcelona i desenvolupa la part principal de la seva obra, temperamental i apassionada. Les seves obres Pantans de Nemi i les Ruines de Ninfa, esposades en l'Exposició de 1897, l'última obra fou adquirida per Cánovas del Castillo, foren premiades amb la segona medalla. La primera obra es conserva en el Museu d'Art Modern de Madrid.
Estudiant la personalitat de Raurich Petre, diu el crític Folch i Torres:
i, després, assentant unes conclusions sobre els valors de l'artista, anota que el més destacat és la seva força d'esperit i una afinada sensibilitat.