La llum de la catedral de Girona

El vitrall del segle XIV a Girona
Art de llum i tècnica complexa, el vitrall va tenir un dels seus moments més esplendorosos en l’època gòtica, en què es va convertir en un element essencial del tancament de les obertures dels edificis, en suport d’imatges sagrades i en símbol de la llum transformada, de la llum divina.

A Girona, les vidrieres del presbiteri van ser objecte de la primera campanya d’envidrament de la catedral, que devia culminar el 1348, en paral·lel al d’altres grans monuments catalans.

L’execució del segon conjunt d’envergadura, els vitralls de la girola, obra de Guillem de Letumgard, data probablement de finals de la dècada següent.

Els vitralls gironins se situen en l’àmbit d’influència dels francesos i es troben entre els de més qualitat i vàlua de la vitralleria catalana.

Els vitralls del presbiteri de la catedral de Girona
D’autor desconegut, componen un dels conjunts més interessants de la vitralleria gòtica catalana.

El mestre del presbiteri de Girona, que hi va treballar a mitjan segle XIV, ens ha deixat diferents fragments solts i onze vidrieres in situ en diferents estats de conservació.

Una part d’aquests vitralls es va fer amb la taula de vitraller que actualment es pot veure al Museu d’Art de Girona.

Les peces mostren elements arquitectònics sense perspectiva, però tenen una gran força expressiva i un viu cromatisme.


Comparables estilísticament a altres peces catalanes, formen un conjunt únic tant en qualitat com en quantitat.

Tot i el predomini de la línia, les robes i els rostres tenen un cert ombreig, i destaquen les faccions enèrgiques; les cares són arrodonides i de galtes inflades, els ulls allargats i en forma de peix, les boques en M i els cabells ondulats. Tots aquests trets són característics del mestre del presbiteri de Girona.

Els trets facials es fan amb grisalla sobre vidres lleugerament rosats i sense groc d’argent. Les mans són grosses i de dits molsuts.

Els vitralls de la girola. Guillem de Letumgard
El segon gran conjunt de vitralls de la catedral de Girona el configuren les peces executades pel mestre francès Guillem de Letumgard, que també va treballar a la catedral de Tarragona.

En podem veure bones restes en nou dels finestrals de la girola així com diversos fragments que es conserven fora de la seva ubicació original.

Les representacions es basen en la presència de diferents figures de sants i profetes i en escenes de la Passió i la Resurrecció de Crist.

Les peces van ser confeccionades a mitjan segle XIV, poc després de les del presbiteri, però amb una gran diferència en l’execució tècnica: la utilització sistemàtica del groc d’argent.


La relació clara de les obres de Guillem de Letumgard amb les miniatures parisenques de l’època així com l’ús del groc d’argent situen aquestes peces entre les més innovadores i interessants de la Catalunya del moment.

Entre els elements arquitectònics apareixen unes petites figures ornamentals d’una gran finor i subtilesa en el dibuix.

Cal destacar l’extraordinària precisió tècnica en la combinació de la grisalla (traços foscos i gairebé opacs) amb el groc d’argent, tècnica que fa possible canviar de color en una peça de vidre, virant del blanc al groc i cap a tons rogencs, sense haver-la de tallar.

Taules de vitraller. Museu d’Art de Girona
Més difícil encara que la conservació d’un vitrall és la de les fustes que s’utilitzaven com a part del disseny i com a suport per elaborar-lo.

Conegudes internacionalment pels treballs de Joan Vila-Grau, que les va posar en relació amb el text del tractat escrit pel monjo medieval Teòfil, les taules gironines es caracteritzen per una excepcionalitat que els darrers estudis d’Anna Santolaria destaquen encara més: en tot el món només hi ha una altra peça de característiques equiparables a les d’aquestes taules, que ofereixen un testimoniatge inestimable dels procediments tècnics medievals.

Damunt de les taules, el mestre vitraller hi feia el dibuix i hi anotava les indicacions necessàries per executar la peça. Les taules també servien de base per al tallat del vidre, que es feia amb ferros roents, i per muntar i soldar els ploms.

L’escassetat del material i l’estalvi en el disseny forçaven l’aprofitament de les taules, que servien per confeccionar més d’una peça. És el cas de les taules de vitraller de Girona, que es van utilitzar per a diversos vitralls del presbiteri de la catedral.

Teófilo, De Diversis Artibus, libro II, capítulo XVII
«Quan vulguis confeccionar vitralls, primer aconsegueix una taula de fusta llisa, de tanta amplada i llargada que hi puguis treballar dues seccions de cada vitrall. Agafa creta, raspa-la amb un ganivet per sobre de tota la taula, esquitxa-hi aigua per tota la superfície i frega-la amb un drap. Quan ja estigui seca, pren les mides d’una secció del vitrall, és a dir, la llargada i l’amplada, i dibuixa-la sobre la taula amb la punta de plom o estany amb l’ajuda del regle i el compàs [...]. Un cop fet això, traça tantes figures com vulguis, primer amb la punta de plom o estany, així mateix amb color vermell o negre, i fes tots els traços atentament, perquè, un cop hagis pintat el vidre, serà necessari que facis coincidir els clarobscurs amb el dibuix de la taula [...].

Després d’això agafa un petit recipient de plom i fica-hi creta mòlta amb aigua; fes-te dos pinzells o tres de pèl, és a dir, de cua de marta, de teixó, d’esquirol o de gat, o bé de crinera d’ase. I agafa un tros de vidre del tipus que vulguis, però que de totes bandes sigui més gran que el lloc on s’ha de col·locar, i posa’l damunt la superfície d’aquest lloc; i segons observis els traços de la taula a través del vidre, calca amb creta sobre el vidre només el contorn.»

Museu d'Art de Girona
Crèdits: història

Museu d’Art de Girona (Agència Catalana del Patrimoni Cultural)

Direcció: Carme Clusellas
Coordinació: Aurèlia Carbonell, Marta Terés
Textos: Sílvia Cañellas, Carme Clusellas, Anna Santolaria
Disseny gràfic: Cristina Masferrer
Assessorament lingüístic i traduccions: Link traduccions
Fotografies: Rafel Bosch, Fons Capítol Catedral de Girona, Gustavo AT Mendoza, Anna Santolaria
Adaptació digital: Irene Forts

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil