1550 - 2015

El cos vestit: siluetes i moda

Museu del Disseny de Barcelona

El cos vestit
En totes les èpoques, les diferents maneres de vestir-se tenen a veure amb els codis morals, socials i estètics del moment. La moda imposa cànons de bellesa i les siluetes i els volums es modifiquen: la naturalesa deixa pas a l'artifici. El vestit canvia les proporcions i modifica la relació de la persona respecte de l'espai i dels altres individus. L'exposició explica com el vestit modifica l'aparença mitjançant cinc accions: amplia, redueix, allarga, perfila i destapa.

Amplia

Crea volum mitjançant estructures interiors o bé amb teixits rígids i amples, que el separen del cos.

Redueix

Minva les formes naturals del cos, especialment el tòrax i la cintura.

Allarga

Estira la imatge perquè el cos sembli més alt.

Perfila

Ressegueix les formes del cos sense modificar-lo.

Destapa

Insinua la silueta, mostra cames i braços i ensenya la pell.

El cavaller i el cortesà. El vestit comprimeix el cos (1550–1789)
Al Renaixement es perfeccionen les tècniques de tall i confecció i el vestit s’adapta al cos. Les dones van de llarg, amb faldilles. Ells van de curt, duen roba amb camals i ensenyen les cames. El cos és un aparador on s’exposen teles, vestits, puntes, brodats i complements. Es fan servir estructures interiors per ampliar o reduir la silueta. Als segles XVI i XVII, la moda a l’espanyola, de vestit negre i posat hieràtic, marca la tendència que segueixen les corts europees, mentre que al segle XVIII preval la moda a la francesa, que busca un efecte teatral.

Ampliar

Els homes es posen capes triangulars, pits inflats, calces de carabassa i braguetes farcides i amb volum.

Les faldilles tenen cada cop més volum, gràcies a les estructures interiors.

Reduir

Marcar cintura. Comprimir i aplanar el tors amb cartrons de pit i cotilles.

Allargar

Aixecar amb tapins: les primeres sabates de plataforma, i sabates de talons.
Elevar amb perruques i ornaments.

Perfilar

Casaca amb faldons encerats, armilla, calçons i mitges que creen una silueta filiforme.

Vestit i Revolució. El cos s’allibera (1789–1825)
La transformació social provocada per la Revolució Francesa es reflecteix en els vestits. Napoleó suprimeix per decret els símbols de l’aristocràcia: cotilles, mirinyacs, calçons i sabates de taló. El vestit se simplifica. La silueta d’homes i dones esdevé rectilínia, seguint el model de les estàtues gregues. Les dones porten un «vestit camisa». La cintura es desplaça fins a sota el pit.

Perfilar

Els vestits d’homes i de dones es fan flexibles, la silueta es desinfla i ressegueix les formes del cos.

Destapar

Les dones ensenyen els braços. Les teles lleugeres i transparents deixen veure la forma del cos.

Destapar

Les dones ensenyen els braços. Les teles lleugeres i transparents deixen veure la forma del cos.

Dames etèries. El vestit infla el cos (1825–1845)
El Romanticisme s’inspira en les formes de l’art gòtic i del Renaixement. Amb sabata plana, la pell pàl·lida i els vestits inflats, les dones del segon quart d’aquesta època sembla que surin. Els homes, drets com un fil, tenen les espatlles caigudes. Fan servir el vestit de tres peces, simple i còmode, amb capa o abric.

Ampliar

Mànigues enormes amb farcits i faldilles amb vol, que s’inflen i s’arrodoneixen gràcies a la superposició d’enagos. Els homes també adopten una figura amb volum.

Reduir

Vers el 1828 s’introdueix la cotilla, que arriba fins i tot a dificultar la respiració.

La cintura torna al seu lloc natural.

Els burgesos mudats. Exageració dels volums (1845–1868)
La revolució industrial transforma la fabricació de les teles i canvia la vida de la població europea. La burgesia dicta les modes i les siluetes, que es renoven cada cop més sovint. Els burgesos aspiren a assemblar-se als aristòcrates i recuperen les formes del segle XVIII. Els vestits de les dones són molt ornamentats i mostren el poder econòmic del patrimoni familiar. Amb el tors molt comprimit i la cintura estreta, les faldilles es fan molt amples. Els vestits arriben a ser tan exagerats que dificulten seure o creuar una porta. L’home esdevé invisible amb el seu vestit de tres peces: pantalons, armilla i levita o jaqueta.

Ampliar

Les faldilles arriben al volum màxim.

El mirinyac —confeccionat primer amb trama de crin (crinolina) i posteriorment amb cèrcols metàl·lics— és una estructura més lleugera que els enagos.

Reduir

Les cotilles comprimeixen la cintura i l’estómac i poden provocar greus problemes de salut.

L’època del polissó. L’important és al darrere (1868–1888)
La industrialització porta a la producció en sèrie, primer dels complements i la roba interior i després dels vestits, que es comercialitzen als grans magatzems. Mirat de perfil, el cos de la dona té forma d’angle; és pla si es mira pel davant, i ample pel darrere. S’introdueix l’anomenat «vestit tapisser», una roba pesant que imita els cortinatges i les tapisseries de les cases burgeses. Les llargues i pesades cues dels vestits de nit allarguen les siluetes. Pocs canvis en la moda masculina: vestit de tres peces i abric. En les cerimònies s’utilitza el frac o el jaqué.

Ampliar

El volum de la faldilla es recull al darrere, s’amplia amb una estructura interior (el polissó) i s’allarga amb una cua.

Cap al 1885 els polissons són plegables o es transformen en coixins.

Belles en forma de “S”. El vestit deforma el cos (1888–1910)
El Modernisme aporta a les arts i l’arquitectura decoracions sinuoses que imiten la natura. Els vestits i els teixits no en són una excepció. Pit inflat i basculat cap endavant, cintura estretíssima, ventre pla i pelvis cap enrere: com una filigrana serpentejant (el famós «cop de fuet»), el cos de la dona es deforma el màxim per acció de la cotilla i de la postura en “S”. A partir del 1900 la silueta es fa més esvelta i la faldilla, amb corol·la, pren forma de flor. El vestit dels homes és el tern de jaqueta, pantalons i armilla amb bombí. De nit i a les cerimònies duen levita, frac, esmòquing o jaqué amb barret de copa.

Ampliar

Volants, llaços i frunzits fan créixer les mànigues, les faldilles i el pit en un sol volum.

Reduir

La cotilla comprimeix el bust i la cintura. Vers el 1908 les cotilles són tan llargues que impedeixen el mínim moviment. La cotilla canvia la disposició dels òrgans interns en els cossos de les dones i provoca trastorns greus.

El vestit ensenya el cos. Fora cotilles! (1910–1930)
La Primera Guerra Mundial marca una ruptura entre el segle XIX i la modernitat. Es visualitza un procés d’alliberament de les dones, que en aquesta època s’incorporen massivament al mercat laboral. La silueta allargada i prima, amb el pit aplanat i els malucs dissimulats, ofereix una imatge andrògina de la dona. La cintura es desplaça des de sota els pits als malucs. Els vestits moderns s’adapten a les activitats a l’aire lliure i al ball. Com les dones, els homes també busquen la silueta filiforme.

Perfilar

Amb la desaparició de la cotilla el cos es «desemmotlla». Siluetes rectes i simples: les túniques no són una armadura sinó una peça còmoda i funcional.

Destapar

El cos es mostra o s’insinua. Als anys vint, per primer cop en la història, les dones ensenyen les cames.

Alta costura. La silueta artificial (1930–1960)
La indumentària dels anys de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial reflecteix el clima ombrívol, la precarietat econòmica i el conservadorisme a Europa. Els vestits evolucionen des de les peces fluïdes de la dècada de 1930 fins a la moda austera dels anys 1940 —amb influència dels uniformes militars— i posteriorment a la silueta de rellotge de sorra que destaca els símbols de la feminitat. De dia es mantenen els vestits curts, mentre que de nit i de festa tornen els vestits llargs. Als anys 1950 la roba interior remarca la forma dels pits en punxa i dels malucs. Els homes duen vestits de tres peces amb barret.

L’alta costura i Balenciaga

Sistema de la moda de París que s’imposa arreu del món. Modistes de renom creen models originals que es mostren en desfilades dos cops l’any. La roba es confecciona de manera artesanal i a mida per a un nucli restringit de clientes.

El New Look creat el 1947 pel dissenyador francès Christian Dior (1905–1957) posa en relleu les formes femenines i torna al cos encotillat i als enagos, com en èpoques anteriors.

Cristóbal Balenciaga (1895–1972) és el mestre a l’hora d’investigar formes i volums. En una mateixa peça combina diverses accions: amplia i redueix, perfila i desplaça. Les seves siluetes, amb nous sistemes constructius, influencien tota la moda posterior.

Ampliar

El volum de les faldilles s’exagera als malucs amb uns coixinets interiors o amb plecs al vestit. Els pits creixen, amb uns sostenidors com paperines.

La Cooperativa d'Alta Costura

Pedro Rodríguez (1895–1990) crea a Barcelona la Cooperativa d’Alta Costura. Aquesta entitat organitza els Salones de la Moda Española, on se citen «els cinc grans»: Asunción Bastida, Pedro Rodríguez, El Dique Flotante, Santa Eulalia i Manuel Pertegaz.

Reduir

La cintura es comprimeix gràcies a la faixa i el cinturó. Es fa estretíssima i s’anomena «cintura d’abella».

Prêt-à-porter. El cos es mostra (1960–1990)
Durant els anys 1960 es produeix una ruptura sociocultural. Els joves es rebel·len i posen en qüestió els cànons de bellesa establerts, amb noves aparences en què l’atreviment és la norma. Ja no hi ha una silueta única. La moda unisex aporta túniques, vestits i pantalons, curts i llargs, de colors vius. Als vuitanta abunden les formes exagerades i les textures brillants. Prêt-à-porter: Sèries signades pels modistes que s’adapten als nous aires de canvi social i s’adrecen a una clientela més nombrosa.

Ampliar

Als anys vuitanta, les capes, les muscleres desproporcionades i les faldilles amb volums enormes creen una figura superlativa.

Perfilar

La roba interior femenina ja no estructura la silueta, o no se’n porta. El vestit s’adapta al cos i és una segona pell que mostra el seu moviment amb teixits elàstics nous com ara l’elastà o Lycra® (1959).

Destapar

Les dones dels anys seixanta presumeixen de cames gràcies a la minifaldilla, els pantalons curts i els pantis. També es deixen al descobert l’esquena i l’estómac.

Dissenyadors versus globalització. El vestit perfila, embolica o ensenya el cos (1990–2015)
Homes i dones modifiquen el seu cos amb pírcings, tatuatges i altres accions sobre la pell que han estat socialment acceptades i adoptades. Streetwear: els joves introdueixen cànons de bellesa diferents. Les xarxes socials difonen imatges del carrer que marquen tendència. Els corrents minimalistes dels noranta utilitzen el negre i persegueixen la forma més pura i senzilla. Els dissenyadors creen petites col·leccions de moda que es comercialitzen en botigues multimarca o en les dels dissenyadors mateixos. Alhora la gent del carrer té a l’abast vestits de consum massiu iguals arreu del món. La investigació en teixits innovadors i les aplicacions high–tech canvien la relació del cos amb el vestit i la moda.

Ampliar

Apareixen siluetes desconegudes, amb vestits que deformen o embolcallen el cos. La roba interior és estructurada, amb elements com el Wonderbra i les cotilles, que recullen tradicions històriques. Però aquestes peces cada vegada estan més ben adaptades al cos, gràcies a teixits flexibles, termocostures i modelatges.

La roba interior és estructurada, amb elements com el Wonderbra i les cotilles, que recullen tradicions històriques. Però aquestes peces cada vegada estan més ben adaptades al cos, gràcies a teixits flexibles, termocostures i modelatges.

Perfilar

Vestits, samarretes, malles i bodis ajustats, fets amb teixits elàstics, descriuen una nova silueta completament anatòmica.

Destapar

Noves transparències i peces de roba mínimes permeten veure la pell, la superfície del cos.

Museu del Disseny de Barcelona
Crèdits: història

Producció
Museu del Disseny de Barcelona.

Comissariat
Teresa Bastardes i Silvia Ventosa, Departament de Col·leccions del Museu del Disseny. Amb la col·laboració del Departament d’Exposicions.

Basada en l'exposició 'El cos vestit' al Museu del Disseny de Barcelona.

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil