2 de febr. 2012 - 4 de maig 2014

Encontres amb la col·lecció

Museu d'Art Jaume Morera

Un recorregut cronològic

El Monasterio de Piedra va ser un dels motius habituals en l'obra de Carlos de Haes, qui deixa de banda la imatge romàntica de l'indret i aposta per reflectir el fruit de l'observació directa d'una natura exuberant i desplegar l'estètica llavors en voga als centres artístics del moment.

Als anys 80 del s. XIX, l'obra de Jaume Morera està dominada per un aire malenconiós. Destaca la incorporació del mar com a tema pictòric mitjançant les visions de ciutats portuàries, que afavoreixen l'ús de reflexos i efectes lumínics en composicions accidentades, barroques i plenes d'encant.

Presentada a l'exposició nacional de 1884, aquesta natura morta és un exemple molt primerenc del procés d'aclariment de la paleta de Jaume Morera, que experimentà un gir vers l'intimisme i el simbolisme pictòric al tram final de la seva vida.

Elaborada durant el seu pensionat a Roma, aquesta pintura presenta una temàtica rural banyada per una llum càlida, que dóna un aire màgic a una escena quotidiana. L'obra és també una mostra de la voluntat de Gili i Roig d'aproximar-se directament a l'escena que volia representar, tal com ho confirma la fotografia conservada al seu arxiu personal, pràcticament idèntica a l'obra final.

Tradicionalment considerada una obra d'Antoni Samarra, gràcies a un estudi detallat es va poder concloure que l'autor d'aquesta pintura és Nicolau Raurich.

Picapedrer de professió, Antoni Samarra compaginava aquesta ocupació amb el dibuix i la pintura. La descoberta del Mediterrani banya les seves obres d'una lluminositat característica, que treballà de manera pràcticament autodidacta.

Entre les dones que Gosé va retratar destaca Stacia Napierkowska, actriu francesa de cinema mut que va protagonitzar més de 80 pel·lícules durant l'era silent.

"Viladrich es un revolucionario de la pintura. Pero conviene fijar hasta qué punto en el pasado retrocede su afán de renovación y enmienda. Desde luego, Viladrich no es un anarquista pictórico, […] Viladrich se queda bastante más acá; es un primitivo." (Ramón Pérez de Ayala, c. 1918)

Abans d'endinsar-se en l'àmbit de la no-figuració, Leandre Cristòfol va practicar una escultura arrelada a la realitat que li era més propera. D'aquest substrat, l'artista en va extreure veritables arquetipus, especialment de la figura femenina.

Josep Benseny, que l'any 1935 tot just comptava 21 anys, va elaborar aquest cartell per l'exposició de Leandre Cristòfol al Círcol Mercantil, la segona mostra individual de l'artista a Lleida.

Entre les obres presentades a l'exposició del Círcol Mercantil de 1935 destacaven sis peces aliniades amb l'estètica surrealista, com aquesta "Morfologia", una de les obres més reeixides del Leandre Cristòfol anterior a la Guerra Civil.

Amb les "Morfologies", Leandre Cristòfol inicià una etapa de treball no figuratiu marcada per l'elaboració de formes oníriques bidimensionals, que eventualment es veieren substituïdes pel treball en l'àmbit objectual.

“Cosa lírica” —després anomenada “De l'aire a l'aire”— fou un punt d'inflexió en la producció artística de Leandre Cristòfol, i deixava palès el fruit d'una línia d'investigació encetada per tal de trobar una via pròpia i original de treball. Aquesta escultura fou la primera obra no figurativa que s'exposà públicament a Lleida, l'any 1933.

Als anys 30, Cristòfol va treballar intensament les morfologies filiformes tot aproximant-se a la poètica del surrealisme i connectant amb l'estètica emprada per les figures més destacades del moment.

Junt amb "L'espectre de les tres gràcies dins l'aura subtil", aquest collage és una de les obres més reeixides d'Antoni Garcia Lamolla. Forma part de la col·lecció del museu des de l'any 2005, quan fou donada per la família de l'artista.

Mostrada en la exposición de ADLAN celebrada en Madrid el 1935, "L’espectre de les Tres Gràcies dins l’aura subtil" es considerada una de las mejores obras de Antoni Garcia Lamolla, así como una de las obras clave del surrealismo en Catalunya.

Aquesta pintura fou una de les obres que configuraren l'exposició logicofobista, celebrada a la galeria Catalònia de Barcelona entre el 4 i el 15 de maig de 1936. Fou la mostra col·lectiva més important del surrealisme a l'estat espanyol.

Elaborada en plena Guerra Civil, "Anticipació òntica" és un assemblage de gran lirisme, que se'ns revela aparentment aliè a la convulsió que embolcallava el moment de la seva creació.

Ideats com obres en moviment constant, els ralentís de Leandre Cristòfol han estat considerats com prefiguracions de l'art cinètic a Catalunya, i constitueixen un dels conjunts més destacats de la seva producció artística.

Ton Sirera va esdevenir el fotògraf més avantguardista del moment gràcies a la seva aposta decidida i pionera per la fotografia abstracta, que generava a partir d'acurats treballs de macrofotografia i de fotografia aèria.

"[Sirera és] un fotògraf en possessió d'uns ulls que saben veure i d'una sensibilitat que sap escollir." (Sebastià Gasch)

Part de la sèrie dedicada a les màquines, aquesta obra s'emmarca en l'època que Lluís Trepat decideix establir-se a Barcelona i optar per abandonar el treball abstracte per evolucionar cap a una figuració altament expressiva i distorsionada.

A mesura que avança la dècada dels seixanta, la pintura de Lluís Trepat esdevé més lluminosa, i el color pren el protagonisme al treball constructiu d'unes peces que prenen un caire molt més íntim i narratiu.

"A partir del Grup Cogul, la pintura pren un altre caràcter dintre de nosaltres. Ensenyàvem el que pintàvem, amb independència de si agradava o no, de si es podia vendre o no. Sabíem que no ho vendríem però nosaltres volíem fer aquella pintura." (Ernest Ibàñez Neach)

L'obra més petita de la col·lecció del museu consisteix en un glaçó, un contenidor transparent que encapsula traços cal·ligràfics. Quan Benet Rossell estava a París, duia els glaçons a la butxava i improvisava exposicions allà on anava, abans de deixar reposar cada peça dins la seva copa.

El llenguatge artístic de Benet Rosell arrela en l'estudi de les cal·ligrafies orientals i els alfabets ideogramàtics. A base de micrografismes, l'artista crea un món miniaturitzat que convida ésser desxifrat, tot entrant en un univers sense principi ni final, que transcendeix l'espai i el temps.

Niko destacà per les seves "carigrafies", retrats de figures cèlebres del segle XX llurs trets característics prenen tot el protagonisme mitjançant una plasmació altament sintètica, que esdevé el clar distintiu del llenguatge plàstic de l'artista.

A partir de 1982, Àngel Jové retorna a la pintura. Tot i això, obres com aquesta són més aviat continuistes: mantenen una concepció fonamentalment fotogràfica i el cromatisme característc de Jové, al que s'hi afegeixen nous colors d'esmalt sintètic mentre s'accentua la càrrega d'elements simbòlics i poètics barrejats amb personatges o escenografies inquietants.

Des de mitjan anys 90, Josep Minguell es va centrar en la pintura mural al fresc, tècnica en la qual ha esdevingut tot un referent. No obstant això, el seu treball anterior també inclou peces de grans dimensions com aquest tríptic, que posa de manifest la voluntat expressiva i experimental que el caracteritza.

"Oli pels pobres" és un treball sobre l'origen. Oscil·lant entre l'abstracció i la figuració a partir d'una visió de l'art sacre sorgida del concepte del buit, formes i continguts presenten un fonament tel·lúric i una visió transfiguradora alhora.

Molt actiu a la vida artística lleidatana dels anys 80, l'obra de Mauri se centra en el treball seriat i completament abstracte dels camps de color. Aquesta obra és la darrera d'una sèrie de cinc pintures que exemplifiquen el seu posicionament estètic en aquest sentit.

Aquesta escultura és la crisàlida d'un híbrid de les arnes que habiten i s'alimenten dels llibres, a la que Tonet Amorós va anomenar "Tineola Liberiella", comunament coneguda com "Libertinella". Des de l'any 2004, una Libertinella és atorgada al guanyador del Premi Josep Vallverdú d'assaig.

Museu d'Art Jaume Morera
Crèdits: història

Museu d'Art Jaume Morera
Carrer Major 31 i Avinguda Blondel 40, baixos
25007 Lleida

+34 973 700 419
mmorera@paeria.cat
@museumorera
FB: /museumoreralleida

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil