El Museu d’Art Modern de Tarragona rebé l’any 1968 el llegat d’una gran part de l’obra de l’escultor Julio Antonio (Móra d’Ebre, 1889 – Madrid, 1919). Tot i que en l’exposició es poden veure diverses facetes del treball de Julio Antonio: Los Bustos de la Raza, els projectes monumentals i els dibuixos; cal destacar la tasca de Julio Antonio en la renovació de l’escultura a l’Estat espanyol i la seva vinculació al moviment literari de la Generación del 98, 

UNA VIDA D'ESCULTOR
Julio Antonio Antonio Rodríguez Hernández (1889-1919).   Julio  Antonio va començar a dibuixar a una edat molt primerenca i la seva formació acadèmica fou mínima. Va rebre les primeres lliçons en aquest camp per part d’un mestre de Móra d ’Ebre, Lluís Vinyes Viñales. Més tard va assistir a les classes de Maria Pedrol a l’Ateneu Tarraconense de la Clase Obrera, i va seguir l’ aprenentatge treballant amb diversos escultors com ara Bernat Verderol, Feliu Ferré i Galzeran i Miquel Blay. Fou al taller de l’ escultor olotí on rebé la millor formació en aquesta disciplina. Dibuixar fou fonamental per al nostre escultor, ho feia quan fos i on fos, amb un tema constant i gairebé absolut: la figura humana —amb l’ excepció dels ambients arquitectònics que va dissenyar per als projectes de monuments. Només va dibuixar paisatges urbans al principi, els quals va presentar a la seva primera exposició a Tarragona el 1908, la majoria dels quals s’ han perdut. Fou al taller de Miquel Blay on va poder dibuixar en un ambient favorable per primera vegada, i ho va aprofitar. Santos Torroella ens va explicar que hi va treballar intensivament, així com ho va fer al Cercle de Belles Arts de Madrid. La influència del modernisme és visible sobre el seu treball d’ aquell període. Després de deixar el taller de Miquel Blay, Julio Antonio va embarcar-se en una carrera totalment lliure, guiada i inspirada únicament per les seves aspiracions i el seu desig de tenir èxit i de convertir-se en l’ escultor més important d’Espanya. Tant al seu taller com al carrer, sempre tenia una llibreta i un llapis a la mà preparats per dibuixar. Eduardo Ducay diu que quan va tornar del seu viatge per Itàlia i França va anar a Almadén, on va passar-se tot el temps dibuixant amb model o prenent apunts dels miners o de la gent a la plaça del Contador, a Óvalo, etc. A través d’ ells tingué l’ oportunitat d’ estudiar el cos a partir de diversos conceptes: l’ acadèmic, del natural (nuda veritas), així com les figures grandioses i idealitzades que va crear per als seus monuments. En el seu treball hi ha presents afinitats i influències d’ artistes de diversos períodes, on també s’ hi poden veure els canvis que s’ esdevingueren en el seu desenvolupament com a creador, en la lluita determinada i constant que va ser la seva curta vida, per tal d’ aconseguir l’ objectiu que s’ havia posat a si mateix des del principi.
Els Bustos de la Raza
Els Bustos de la Raza formen part d’una sèrie escultòrica que recull l’objectiu de Julio Antonio d’esculpir representants del poble, homes i dones anònims, considerats com allò fonamental de la raça, d’acord amb els plantejament que eren comuns a la major part dels representants de moviment literari espanyol conegut com la Generación del 98, particularment dels seus amics escriptors Ramón Gómez de la Serna i Eugenio Noel. Per això alguns estudiosos han afirmat que Julio Antonio va encarnar a nivell escultòric, com cap altre, els ideals d’aquesta generació; ideals de regeneració que els permeteren vèncer el derrotisme en què es va sumir l’Estat espanyol en el pas del segle XIX al XX. Per cercar els seus models, l’any 1908, Julio Antonio inicia un viatge per Espanya, acompanyat de Miquel Viladrich, a la recerca del contacte directe amb la realitat del país, d’aquells personatges que transcendeixen la individualitat per convertir-se en un etern present. El 1910 realitza Hombre de la Mancha i Minero de Almadén., L’any 1914, arran d’una estada a Àvila i a la Sierra de Guadarrama a causa de problemes de salut, recupera l’esperit d’aquesta sèrie escultòrica i realitza Moza de Aldea del Rey, Ávila de los Caballeros, Cabrero de las tierras de Zamora i El Novicio.

Durant l’any 1909 Julio Antonio realitza Minera de Puertollano, Rosa María, Mujer de Castilla, Ventero de Peñalsordo

El precedent dels Bustos de la Raza fou María la gitana, amante que fue del Pernales; personatge que té una història pròpia però que transmet el simbolisme dels Bustos de la Raza.

Els monuments 
La tasca monumental de Julio Antonio s’inicia l’any 1910 amb el projecte de monument a Lagartijo per a la ciutat de Còrdova i finalitza el 1919, any de la seva mort, amb el projecte de monument a Enric Granados. Durant aquesta dècada la seva capacitat creativa treballa per al reconeixement de personatges diversos, però també per a conceptes més sublims, com el treball, la poesia o l’espiritualitat. Algunes d’aquestes obres sorgeixen d’un encàrrec, i d’altres de la seva pròpia iniciativa; en totes hi predomina la recerca de l’autèntica identitat del tema expressat mitjançant la serenitat formal. 

Representa la ciutat de Tarragona. Julio Antonio era conscient de la importància del passat romà de la ciutat, per això es va decantar per una figura lligada al món clàssic.

De la escultura monumental sólo se conserva la cabeza. En 1969 el escultor Bruno Gallart realizó una reproducción ubicada actualmente en los jardines del Campo de Marte de Tarragona.

Julio Antonio va demanar un retrat de Wagner i poder escoltar la seva música. Tan bon punt l’artista entrà en contacte amb l’obra de Wagner, començà a dissenyar els primers estudis

El 1916 el concurs per erigir un monument a Cervantes va ser l'esdeveniment de l'any a Madrid. Exposats al Palau del Retiro, va destacar per la seva bellesa el projecte presentat pel grup de intel·lectuals presidit per Julio Antonio.

Els dibuixos
 Els moviments o gests dels models van acompanyats d'un sèrie de línies que els reforcen i subratllen el valor plàstic de la composició. L'artista aconsegueix transmetre més força i expressivitat a les seves figures ocupant tot l'espai del suport, fins i tot deixant-ne fora una part del cos, de manera que l'acció s'escapa del marc. 

Julio Antonio volia que els models adoptessin unes postures que obliguessin el cos a estar en tensió per tal de fer ressaltar la musculatura, generalment els feia estirar una corda o transportar un pes.

Les dones d'aquesta sèrie tenen una actitud més relaxada, però igualment les seves figures envaeixen el pla bàsic i sobresurten dels seus marges.

MUSEU D'ART MODERN DE TARRAGONA
Crèdits: història

Texts d'Antonio Salcedo Miliani

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil