L’art al palau dels Borja

Corts Valencianes

El parlament valencià conté nombroses obres d’art de prestigiosos pintors i escultors com ara Ignasi Pinazo, Carmen Calvo o Manuel Boix.

Art que explica la història
A l’entrada al palau dels Borja es troben les principals obres amb què, a més, es pot conèixer el passat de l’edifici i del poble valencià.

Francesc de Vinatea

Al vestíbul d’entrada del palau es troba una reproducció d’aquesta escultura d’Ignasi Pinazo Martínez, en record de la figura de qui es va enfrontar al rei Alfons IV d’Aragó en defensa dels furs del Regne de València.

La batalla d’Almansa

Aquest quadre descriu el moment més important de la guerra de Successió.

La batalla se situa a l’entorn del castell d’Almansa, on es va fixar la frontera del Regne de València amb el Regne de Castella.

Podem contemplar-hi una descripció meticulosa del paisatge i de la batalla que va enfrontar, el 25 d’abril de 1707, les tropes de Felip de Borbó (Felip V) amb les de l’arxiduc Carles per la corona d’Espanya.

Les tropes borbòniques van dur a terme una reeixida maniobra envoltant que va asfixiar les possibilitats dels seguidors de l’arxiduc Carles.

Va ser tal la violència en la contesa que encara se sent a les comarques valencianes la dita popular: "Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança".

La derrota de l’exèrcit de l’arxiduc va comportar per al Regne de València la pèrdua dels furs, les lleis pròpies, en promulgar Felip V, al juny de 1707, el decret de Nova Planta.

Els Borja, valencians universals
Manuel Boix (1942) va elaborar aquest conjunt de cinc escultures en guix. Representen els membres més destacats de la família Borja. Les cinc peces es van utilitzar com a motlle per a les figures de bronze que hi ha a Gandia.

D’esquerra a dreta podem veure Cèsar Borja, sant Francesc de Borja, el papa Alexandre VI, el papa Calixt III i Lucrècia Borja.

Cèsar Borja (1475-1507)

Fill d’Alexandre VI, va ser nomenat bisbe de Pamplona, arquebisbe de València, cardenal i capità general de l’exèrcit vaticà. Figura clau inspiradora d’El príncep, de Maquiavel.

Sant Francesc de Borja i Aragó (1510-1572)

Besnét d’Alexandre VI, quart duc de Gandia, primer marqués de Llombai, gran d’Espanya i virrei de Catalunya. Va ser el tercer general de la Companyia de Jesús. El papa Urbà VIII el va beatificar el 1624 i el papa Climent X el va canonitzar el 1671.

Roderic de Borja (1431-1503)

Va ser elegit papa el 1492 amb el nom d’Alexandre VI. Nebot de Calixt III, durant el seu pontificat va accentuar el poder del papat sobre la península itàlica, va fixar el meridià divisori de les zones d’influència de Castella i Portugal en el repartiment de les terres del nou món i va donar suport a les arts i les lletres.

Alfons de Borja (1378-1458)

Va ser elegit papa el 1455 amb el nom de Calixt III. Durant el seu breu pontificat va organitzar una croada per a reconquistar Constantinoble, va intentar consolidar l’autoritat del papa als Estats Pontificis i va canonitzar sant Vicent Ferrer.

Lucrècia Borja (1480-1519)

Filla d’Alexandre VI, es va esposar tres vegades, d’acord amb l’estratègia d’aliances polítiques de son pare: amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro; Alfonso d’Aragó, príncep de Salern, i Alfons d’Este, duc de Ferrara.

Ignasi Pinazo i Camarlench
El marqués de Benicarló va encarregar a Ignasi Pinazo i Camarlench els tres quadres per a adornar el sostre del seu menjador privat, actual sala de la Junta de Síndics o portaveus.

Amoret despertant

Plafó lateral esquerre a la sala de la Junta de Síndics. Amoret que comença a despertar-se, aliè a l’acció que exercirà. Hi dominen els tons blaus.

Al·legoria de l’amor

Nu femení que representa Persèfone, deessa de la primavera, embolicada en tuls, gases i garlandes. La festeja Èol, déu del vent. Els acompanya una semideessa que confecciona les garlandes.

Amoret

Plafó lateral dret a la sala de la Junta de Síndics. Amoret que observa amb picardia l’efecte dels seus dards. Hi dominen els tons rosa. Pinazo va utilitzar moltes vegades com a models els seus fills, sobretot el petit, Ignasi.

La sala dels Pinazo comunica amb la sala de la Xemeneia i constitueix una de les principals estances del palau.

Ordenació de formes
Carmen Calvo (1950) és l’autora del sostre de ceràmica i pa d’or, elaborat el 1993 a l’escala d’accés a l’hemicicle de les Corts Valencianes.

El protagonisme de l’obra és per als cilindres de ceràmica vidriada de color blau marí de diferents dimensions i pa d’or que Carmen Calvo va dissenyar en homenatge a la família Borja.

La font dels sons

Juntament amb l’obra de Carmen Calvo i al distribuïdor entre l’hemicicle i la planta noble es troba aquesta escultura de Manuel Torres, obsequi del Senat pels 25 anys de convivència democràtica (1978-2003).

Corts Valencianes
Crèdits: història

Corts Valencianes

Texts: Corts Valencianes
Photographies: Inmaculada Caballer

Corts Valencianes

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil