Una selecció de peces de la col·lecció de motocicletes Montesa més completa del món.

Els orígens de la col·lecció: la marca Montesa.
El 1944, davant la previsió de normalització en el subministrament de carburants en l'Espanya de la postguerra, Pere Permanyer traslladà el seu negoci d'autogasogens a un local més ampli del carrer Còrsega de Barcelona amb previsió d'emprendre un projecte per a la fabricació de motors per a motocicletes. És en la seu del carrer Còrsega on finalment no només es faran motors sinó també motocicletes senceres, la nova marca es dirà Montesa i el seu primer disseny tindrà com a base una motocicleta Motobecane de fabricació francesa. Aquest model en tres versions diferents es presentà a la Fira de Mostres de Barcelona l'any 1945. Dos anys després, Permanyer liquidaria la seva empresa de gasogens i es formalitzaria la societat "Permanyer S.A. de Industrias Mecánicas", participada en un 89% per Pere Permanyer i en un 11% per Francesc X. Bultó, per a la fabricació de motocicletes sota la nova marca Montesa.
Les motocicletes de carretera.
El creixement en la demanda de motocicletes i una nova ampliació de capital permeten a Montesa el trasllat de la fàbrica a unes noves instal·lacions situades al carrer Pamplona del barri de Poblenou de Barcelona. En poc temps Montesa passa a ser la primera marca de motocicletes espanyola en tenir presència a tot l'Estat. Els seus models seran cada vegada més habituals a les carreteres de tot el país.

Primer model de la marca denominat A 45. Aquest era el model en versió femenina o "eclesiàstica".

Model masculí de l'A-45. Les úniques diferències es troben en el quadre en forma de "V" i en el dipòsit de gasolina.

Un model D-51 al carrer Pau Claris de Barcelona.

El següent model D-51 incorpora importants millores com la forquilla telescòpica, els frens d'aliatge en lloc de xapa, un nou dipòsit de gasolina i el característic color vermell de la marca.

Amb el model Brio Montesa comença a utilitzar el color vermell que a partir de llavors serà característic de la marca.

La Brío 90 canvia la posició del carburador darrera del cilindre i abandona l'arcaica posició lateral dels models anteriors.

El creixement en la demanda de motocicletes i una nova ampliació de capital permeten a Montesa el trasllat de la fàbrica a unes noves instal·lacions situades al carrer Pamplona del barri del Poblenou.

Una jornada de treball a les oficines de Planificació de Montesa el 1958.

Durant els primers anys, el disseny de les motocicletes va estar lligat a la concepció del motociclisme que tenia Francesc X. Bultó: la competició esportiva i la velocitat.

La competició esportiva fou l'ànima de la marca, i un banc de proves idoni per desenvolupar millores que després serien aplicades als models comercials.

El 1956 Montesa aconsegueix la segona, tercera i quarta posició en el Tourist Trophy de l'Illa de Man.

Motocicleta de competició monoplaça. Es tracta d'una evolució per a carreres del model Brío. Participà en grans premis internacionals amb resultats notables.

Departament de carreres el 1962.

La pilot Margot Pearson amb una motocicleta Montesa el 1961.

Nou model de 1959, la Brío 110.

Cadena de producció del Microscooter de Montesa.

Aquest Microscooter que muntava motor Laverda de 4 temps, tenia un disseny molt modern per a la seva època i va estar en producció durant 10 anys fins el 1973.

Després de la marxa de Bultó, la responsabilitat en el disseny passa a mans de Leopoldo Milà, la marca pren un nou aire i Milà serà responsable del model més emblemàtic de la marca: la Montesa Impala.

La Montesa Impala, el model més emblemàtic de la marca, s'introdueix en el mercat l'any 1962.

El motor dissenyat per Leopoldo Milà no tenia com a base cap dels projectes anteriors de Montesa, fou el primer en disposar de cigonyal i canvi en un sol càrter.

El dipòsit també evolucionà amb formes inferiors planes, que evitaven que al pilot li arribés un excés de soroll del motor al mateix temps que augmentava la seva capacitat de combustible.

Presentació a la premsa del nou model Impala.

L'Operació Impala va ser una iniciativa publicitària per introduir en el mercat el nou model Impala. Amb tres motocicletes Impala es creuà el continent africà, des de Tunis fins a Ciutat del Cap.

Es tracta d'un dels tres prototipus de la motocicleta model Impala que realitzà la travessia per Àfrica el 1962.

Nou complex fabril a Esplugues de Llobregat.

Montesa Impala Sport de 175 cc.

La potent Montesa Impala Sport de 250 cc.

Treballs a la nova fàbrica d'Esplugues de Llobregat.

El pilot Mallol-Barba a la carrera de les 24 hores de Montjuïc de Barcelona.

Model de carreres Montesa Impala Sport 250 cc (24 hores Montjuïc).

Rèplica del model de competició "Gran Premi".

Motors preparats per a la seva exportació.

Models Crono a la carretera de l'Arrabassada el 1981.

Montesa Crono 350, últim model de carretera totalment original de la marca.

El trial.
La modalitat del trial, nascuda a la Gran Bretanya, era pràcticament desconeguda a Espanya quan el 1964 la Federació Internacional de Motociclisme decideix promocionar-la a través d'un curset a Grenoble entre les diferents federacions nacionals. Montesa seleccionà el pilot Pere Pi per participar. Sense saber-ho es posen així les bases d'una futura línia de producció de la companyia. Aquesta nova especialitat de motociclisme es va convertir en una gran font d'èxits per a Montesa, i li va permetre aconseguir algunes de les seves fites esportives més importants juntament amb la venda de més de 80.000 motocicletes.

Brío 91 modificada de 1957 coneguda popularment com "La Cabra".

Motocicleta Montesa cota 25.

El model Cota 247 va marcar un abans i un després en el desenvolupament de motocicletes de trial de la marca Montesa.

En la modalitat de trial s'aconseguirà el primer campionat del món per Montesa l'any 1980 amb el pilot Ulf Karlson i la seva Cota 349.

Amb aquesta motocicleta, model Cota 349, Ulf Karlson va aconseguir el primer Campionat del Món de Trial per a la marca el 1980.

Prototip de la cota 315 R utilitzat per Marc Colomer amb el qual Montesa va aconseguir el seu segon Campionat del Món de Trial.

Motocros i tot terreny.
La crisi energètica mundial dels anys setanta confirmà l'inici d'una recessió en la venda de motocicletes de carretera amb motors de dos temps. La introducció d'automòbils cada cop més competitius econòmicament tampoc afavoria la venda de motocicletes. En aquests anys difícils Montesa va trobar la supervivència en la fabricació de models orientats a les modalitats esportives de fora de carretera i en el mercat de ciclomotors i escooters.

Montesa La Cross 66.

Montesa Cappra 250 MX.

Versió del model Enduro H7 per a la patrulla rural de la Guàrdia Civil.

Miscel·lània.
A part dels models comercials i de competició, la col·lecció Pere Permanyer recull prototips que mai es van arribar a produir en sèrie i altres productes que també va fabricar Montesa. El valor d'aquestes peces radica en la informació que ens aporta sobre les decisions estratègiques que va prendre la marca al llarg de la seva història, la seva visió empresarial i la lluita per diversificar el mercat.

Montesa Fura projectada el 1958, de la qual només es van fabricar dos prototips.

Motocicleta Montesa 250 cc bicilíndrica de 250 cc, construïda el 1967 per disputar el mundial de velocitat. El 1969 Montesa abandonà aquest projecte.

Montesa mini mini de 1970 de 50 cc.

mNACTEC
Crèdits: història

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNACTEC

Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil