2016

El Sitges del passat

Museu de Maricel

Un recorregut artístic per la història de Sitges

Joan Roig i Soler, líder de l'Escola Luminista, en aquest quadre es va inclinar per plasmar els signes del progrés i va pintar el ferrocarril i l'estació poc mesos després de la seva inauguració.
En la mateixa obra podem veure la carretera de les costes que a partir del mateix any va suposar una notable millora en les comunicacions i en la mateixa línia, el pal de telègrafs que projecta la seva ombra en primer terme.

Aquesta és una de les obres més famoses de Felip Masó, que representa la processó de Sant Bartomeu, patró de la localitat. Concretament el moment en què la desfilada popular encapçalada pels gegants i els bastoners es dirigeixen cap a l'església.
El pintor va situar l'acció en un punt imaginari en el qual es barregen elements locals com l'església, amb altres forans, creant un espai on desemboquen dos carrers.
Cal destacar que moltes de les autoritats i participants en la processó són retrats reals.

Salvador Robert i Raventós va ser un personatge polifacètic, dotat d'una profunda sensibilitat i d'un gran sentit de l'humor.
A part del seu treball com a barber i la seva vocació de músic, també va ser jardiner i agricultor en els últims quinze anys de la seva vida.
Rusiñol utilitza la paleta de grisos i blancs per transmetre a l'espectador l'ànima del retratat, una mirada concentrada en la partitura i amb una actitut pensativa.

Pintamones és el nom que popularment i de manera despectiva es dóna als pintors i és el títol amb el qual es va conèixer el retrat en to humorístic del grup de pintors que van participar en la decoració de la Cerveseria Cau Ferrat de Sitges.
Duran va pintar al grup d'artistes davant de la platja, amb els pinzells lligats a llargs pals com si fossin pintors de paret, formant una filera encapçalada per Santiago Rusiñol, vestit de blanc, seguit pel mateix Duran, Antoni Almirall, Arcadi Mas i Fondevila, Joaquim de Miró i Miquel Utrillo, acompanyats per Love, la gosseta de Rusiñol. Deixant al seu pas un rastre de pintura blanca i blava que es vessa de les galledes.

Membre de l'Escola Luminista, va néixer a Sitges l'any 1860. La seva relació amb Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fondevila, fundadors de l'escola Luminista, van influenciar la seva obra marcada per una sensibilitat de regust impressionista, com es pot comprovar en aquesta vista de l'Hort de Can Falç de Sitges.

A finals del segle XIX en diverses capitals europees, les cerveseries es van convertir en establiments de moda, on tenien lloc tertúlies artístiques.
L'any 1895 la transformació del Cafè Continental a la Cerveseria Cau Ferrat no es pot desvincular de la presència a Sitges dels pintors luministes i la seva estreta relació amb Santiago Rusiñol.
Aquest és el retrat del seu propietari Pere Forment, conegut com en Cuca, que Rusiñol va inmortalitzar en plena feina.
La cerveseria, situada al Passeig de la Ribera, va tancar les seves portes l'any 1905.

En aquest quadre Joaquim de Miró va pintar una escena de la vida quotidiana del Sitges de finals del segle XIX, quan el cultiu de la vinya, especialment de la malvasia, la seva elaboració, comercialització i exportació eren una de les bases de l'economia local.
El pintor va centrar la composició en la representació d'una jove asseguda, recollint els grans de malvasia. A l'horitzó, darrere de la vinya, podem contemplar la línia de casetes blanques de la vila, el campanar i el mar.

Aquest monument dedicat a El Greco, simbolitza l'admiració que Rusiñol i altres intel·lectuals i artistes del moment sentien per un pintor que veien com la personificació del geni i de l'ideal de l'artista modern.

Aquesta escultura de Pere Jou representa Sitges sota les formes d'una dona nua, mig agenollada sostenint un raïm de malvasia davant de la cara com si ho fos a mossegar.
L'obra manté el contrast de textures entre la rugositat dels cabells i la base i el brunyit de la pell, que li dóna un toc de sensualitat molt característic de les figures en pedra de l'escultor.
No és casual que Jou unís la representació de Sitges a la malvasia ja que durant segles el seu cultiu i la producció, comercialització i exportació del vi dolç de malvasia van estar estretament lligats al nom de la població.

Museu de Maricel
Crèdits: història

Consorci del Patrimoni de Sitges
Museu de Maricel
C/ Fonollar s/n
08870 Sitges
93.894.03.64
museusdesitges@diba.cat
www.museusdesitges.com

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil