17 de maig 2014 - 29 de set. 2014

Art i viatge

Museu d'Art Jaume Morera

Resseguint les passes d'artistes de la col·lecció

Guadarrama
De l'estudi a l'aire lliure

"Durante muchos años acaricié el proyecto de internarme en la Sierra para admirarla en todo su esplendor y tratar de robarle sus secretos. Las cumbres nevadas […] ejercían sobre mí tal poder de atracción que no me fue posible sustraerme al punzante deseo de acortar las distancias." (Jaume Morera)

"De aquel grupo de leñadoras, sólo una mostraba afán por complacerme. Era una mocita feúcha y muy esbelta, que desaparecía silenciosa para volver cargada de matojos y flores que me ofrecía sin pronunciar palabra. Raras veces hablaba […]. Sus amigas le llamaban "La Sosa". ¡Pobrecilla!" (Jaume Morera)

En la recerca de llum i escenaris concordants amb les seves inquietuds artístiques, Jaume Morera s'interessà per l'hivern de la Serra del Guadarrama. La descoberta dels paisatges nevats li permeté incorporar a les seves obres un dramatisme d'arrel romàntica que esdevingué tot un tret diferencial.

Orient
La descoberta dels altres

“Els lectors cristians preguntaran quins foren els meus sentiments en entrar […]: no puc dir-ho. Tantes coses s'oferien al meu esperit que […] vaig romandre una mitja hora de genolls a la petita sala del Sant Sepulcre, sense poder arrencar la mirada de la pedra.” (Chateaubriand)

L'any 1932 Viladrich va fer un viatge al Marroc. El resultat fou una sèrie de 30 quadres d'oficis i temes sefardites, marcats pel gust de l'artista pel realisme i el detall minuciós, que es combinaven amb un aire simbolista i primitiu alhora.

Barcelona
Referent indiscutible

"La Sagrada Família… és la millor obra d'arquitectura creativa dels darrers vint-i-cinc anys. És l'esperit fet pedra!" (Louis Sullivan)

"La Rambla és una meravella. És un dels pocs carrers de Barcelona en el qual em sento plenament bé." (Josep Pla)

Aquest retrat de grup mostra alguns dels participants d'una exposició celebrada a la Sala Parés de Barcelona l'any 1910. Entre ells destaca Santiago Rusiñol, la quarta figura començant per l'esquerra.

Itàlia
Terra de pensionats

"La contemplació de la bellesa sublim m'absorbeix… He arribat al punt on hom experimenta sensacions celestials […]. Si almenys pogués oblidar! Tenia palpitacions, […] la vida se m'escolava!" (Stendhal)

Bastida al s. XVI, la Villa Rufina fou adquirida al s. XVII per Orazio Falconieri, que n'encarregà la remodelació a Antonio da Sangallo i Borromini. Els jardins daten d'un segle després, i al 1900 Gili i Roig els plasmà durant el seu pensionat a Roma, que combinà amb diverses estades a Frascati.

"… I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar; són les coses bones de passar a l'eternitat…" (Manel)

"Finalment he arribat a la capital del món! Veig tots els meus somnis de joventut fent-se realitat… Només a Roma es pot entendre Roma!" (Goethe)

"[…] efectué excursiones por todas las ciudades de Italia. […] Recorrí museos y galerías, visité excavaciones, monumentos y bibliotecas procurando comprenderlo y amarlo todo sin dejarme arrastrar por nada ni por nadie." (Baldomer Gili i Roig)

Guanyadora del Concurs de Plafons Decoratius Joan Llusà Puig de 1905, aquesta obra forma part de l'etapa més simbolista de Gili i Roig. Anys després es va perdre la pista de la pintura fins que es va localitzar al Palau Novella i la comunitat budista que actualment hi viu en féu donació al museu.

París
La Belle Époque, de ben a prop

"Per molt malament que em vagi aquí a París, no m'anirà pitjor que a Barcelona. […] Són coses que només s'aconsegueixen a base de treballar […] i no defallir. Així ho faig i ho faré abans de tornar a Espanya, on només regna la ignorància i la falta de protecció als artistes." (Xavier Gosé)

L'obra de Gosé és un reportatge gràfic del París de la Belle Époque, que presenta la cara amable de la burgesia però també aspectes més decadents d'aquell món com la prostitució, personificada en les noies que freqüentaven els cafès i hotels més luxosos a la recerca de dandis acabalats.

"París és una ciutat de diversions i plaers, on quatre cinquenes parts dels seus habitants moren d'spleen." (Nicolas Chamfort)

Anglaterra i Estats Units
Seguint els passos de Josep Iglésias del Marquet

"Del clixé tòpic i de bona part de la realitat surten aquestes postals de la sèrie nord-americana. L’altre dia era la Marilyn, el pop-art i la bandera americana. Avui li ha tocat al dòlar i més tard vindran els indis i altres coses de cada dia." (Josep Iglésias del Marquet)

Catalunya
La descoberta de la bellesa més propera

"[…] la meva feina d'escultura fa que no pugui dedicar al dibuix i la pintura tota aquella activitat necessària […]; en les meves coses hi veureu una bona intenció al fer-les: les unes són impressions del moment […]; altres són una mica més fetes, potser més filosofades…" (Antoni Samarra)

"La tendència del palafrugellenc al mar és vellíssima, permanent, constant. Calella, Llafranc, Tamariu, Aigua-Xellida, Aiguablava i Fornells no són per a nosaltres mers indrets geogràfics […]: són formes del nostre esperit, trossos de la nostra íntima personalitat." (Josep Pla)

Albert Vives s'inicià en la pintura als anys 50, en lluita contra el tradicionalisme artístic i iniciant una síntesi de les formes que el dugué a l'informalisme. Posteriorment, Vives retornà a la figuració a través del paisatge, temàtica que ja no abandonà fins al final de la seva vida.

A finals dels anys 50 Ton Sirera inicià un treball basat en la macrofotografia i en la fotografia aèria. Aquestes imatges esdevingueren fites dins l'informalisme català, on Sirera s'hi endinsà gairebé paradoxalment en tant que el seu era el mitjà de representació "realista" per excel·lència.

Lleida
La capital de Ponent vista pels seus artistes

Acabada la Guerra Civil, Charles Pardell fou dels primers en instal·lar un taller a Lleida, on el 1943 realitzà la seva primera exposició individual. El seu esperit inquiet el dugué a Barcelona, i a partir de llavors va concórrer a un gran nombre de certàmens, essent premiat en diverses ocasions.

"El Canyeret és un barri en vies de desaparició […] al turó de la Seu Vella […]. Abans era un barri pagès, sorgit després de la destrucció sistemàtica de la ciutat per Felip V. Les barraques i habitatges humils foren fets […] amb canyes i fang, i per això se'n va dir el Canyeret…" (Josep Vallverdú)

Josep Benseny fou un protagonista clau en la represa artística dels anys 40 a Lleida. Com a conseqüència d'una ruptura total amb el passat i en absència dels protagonistes de l'avantguarda, la seva obra i la seva figura esdevenen referent natural en un panorama artístic completament desolat.

La plaça de l'Ereta prengué forma al s. XIII, centrada en l'Ereta de Sta. Cristina. Al s. XIV el nom religiós va desaparèixer, i al s. XVIII el Marquès de Blondel la remodelà, afegint-hi la font. Després de la Guerra Civil la plaça fou reformada i actualment és un bé cultural d'interès local.

"La meva Lleida no és la teva. Més encara, ara, de lluny, la veig, no tan dura i més clara." (Màrius Torres)

Museu d'Art Jaume Morera
Crèdits: història

Museu d'Art Jaume Morera
Carrer Major 31 i Avinguda Blondel 40, baixos
25007 Lleida

+34 973 700 419
mmorera@paeria.cat
@museumorera
FB: /museumoreralleida

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil