1913 - 1929

Fons Catalana de Gas i Electricitat.

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Un testimoni gràfic de la construcció de les primeres centrals hidroelèctriques a la vall del riu Ésera.

El fons fotogràfic.
Des de 1913 i fins a 1929 l'empresa Catalana de Gas i Electricitat portà a terme al Pirineu de la Ribagorça aragonesa un projecte faraònic per a la construcció de diverses centrals hidroelèctriques i una línia de transmissió de 225 km amb la finalitat d'abastir la creixent demanda d'energia elèctrica de la ciutat de Barcelona. La línia era una de les més llargues d'Europa en aquella època, i les condicions de treball van posar a prova les construccions i sobretot a les persones que les van fer possibles. Tot això suposà un repte tecnològic i humà considerable que ha quedat immortalitzat a través del fons fotogràfic de més de 2.000 fotografies que la pròpia Catalana de Gas i Electricitat realitzà i que actualment es conserven a l'arxiu fotogràfic del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
La central de Seira.
Aquesta central és la primera en iniciar les obres i també la primera que produirà electricitat per a Barcelona l'any 1918. Si bé inicialment es van projectar dues línies de 130.000 volts i quatre grups, finalment només es varen posar en marxa una línia i tres grups. La segona canalització no es va instal·lar fins el 1929 quan la central va aconseguir el seu ple rendiment.

Proves de càrrega sobre una dovella, a la dreta el mestre d'obres Ramón Félix Surigué. Seira, 4 de juny de 1914.

Taller de fusteria a Seira.

Vàlvules automàtiques de la canonada de distribució de Seira abans de ser instal·lades.

Interior de la canonada a pressió.

Turbina hidràulica tipus Francis instal·lada a la central de Seira.

Efectes d'una explosió de dinamita en el compressor de la Plana de Tomás durant les obres el 1916.

Despreniments de roques sobre la carretera el 1917.

Pont grua de 50 tones a l'interior de la Central de Seira.

Proves sobre els borns Westinghouse a la central de Seira.

Sala de transformadors de la central de Seira el 1929.

La presa de Vilanova.
Entre 1914 i 1918 es portà a terme la presa de Vilanova de la qual es nodriria la central de Seira. La construcció de la presa de Vilanova va suposar tot un repte i es caracteritzà per les dures condicions de treball que imposava la tècnica del calaix d'aire a pressió utilitzada per a la construcció dels seus fonaments.

Localització del segon sondeig per a la construcció de la presa de Vilanova.

Buidatge de runa en una resclosa d'un calaix. Els treballs es perllongaren més del previst per la dificultat del terreny. 15 de Novembre de 1915.

Condicions de treball a l'interior d'un calaix. Dos obrers perforant la roca per col·locar cartutxos de dinamita.

Estat de les obres de construcció de la presa el 1916.

Túnels de sortida de la presa el 1915.

Estat de les obres de les comportes de sortida de la presa el 1916.

Vista general de la presa de Vilanova el 1918.

Central de Campo.
La construcció d'aquesta segona central s'inicià l'any 1921 i no finalitzà fins l'any 1929 després de superar nombroses dificultats i obstacles.

Inici de treballs a la presa de Campo.

Parada per menjar en el taller de construcció dels blocs de formigó el 1923.

Pedrera i trituradora de grava en el barranc de Gradiello el 1921.

Vista general de la construcció de la presa de Campo el 1922.

Túnel de desviació de la presa de Campo.

Desguàs suplementari pel túnel de desviació.

Obres a la coberta de la central de Campo el 1923.

Comporta radial de la presa.

Vista general de la presa ja acabada durant l'hivern de 1929.

mNACTEC
Crèdits: història

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNACTEC

Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil