De l'amor és lo jardí

Fundació Rafael Masó

Masó i els teixits

"Campanetes contra cascalls"
Les primeres obres de Masó, des del 1930 fins gairebé el 1910, s'inscriuen de ple en la tendència modernista, malgrat que, en cap moment, volia ser considerat com a tal. Més endavant, cap al 1911, apareixeran als seus dibuixos ocells petits i campanetes que, junt amb els cors i les creus d'abans, ja s'hi quedaran per sempre. Així doncs, a poc a poc, va anar implantant els models anglesos i centreeuropeus que consolidaran, de forma definitiva, el seu estil peculiar.

A Catalunya, la figura de l'arquitecte encara continuava sent monolítica i poc flexible. Masó, però, era un noi que no tenia por ni perjudici per acostar-se al món femení de la llar i la domesticitat, i s'hi immergia sense recança, gaudint-ne amb tota naturalitat.

Aprenia dels fistons per crear ceràmica arquitectònica; del ganxet, per projectar reixes i conferir al ferro una qualitat etèria, per més que a la vegada fos un element de protecció, rígid i dur i dels brodats i les inicials, pels esgrafiats i sobreportes.

Símbols per un país
Masó estava molt compromès amb el nacionalisme català conservador i catòlic, i n'era un fervent practicant i propagador. No és estrany doncs, que fos un prolífic i entusiasta creador de senyeres i penons. De fet, és, de llarg, l'arquitecte que en va projectar més.

La primera obra realitzada de la seva carrera va ser, precisament, la bandera del Sometent de Girona, que va realitzar quan encara no havia acabat els estudis. Masó estableix un joc geomètric serè i ben ordenat amb una cal·ligrafia neogòtica per les inscripcions, i una doble creu formada per una superposició de la senyera catalana amb el lema de la institució.

Al 1904, Masó projectà una altra bandera, la de la Congregació Mariana del Seminari de Girona. Una obra d'una certa grandària amb una composició bastant simple. La cara de la Verge està composta per aplicats i brodats.

L'any 1907, després de qualificar-se, l'arquitecte dissenyà el Tapís de la Confraria de Sant Jordi, obra mestra amb una forta iconografia vinculada amb la tradició com a valor de la identitat.

La seva darrera senyera documentada és la de la Joventut Catòlica Regionalista de Girona, realitzada el 1916. L'únic que s'ha pogut localitzar són els cartons, o patrons en paper, de grandària natural, per poder marcar els brodats sobre el teixit base de la senyera.

Brodats amb perles
Aquest petit coixí, que Masó va dibuixar i dirigir per la Casa Masó, és una peça menor i de caire privat, més tardana i menys imaginativa, però que s'inscriu de ple en l'art sacre sumptuari, malgrat la humilitat, en aquest cas, dels materials.

El teixit de base és una imitació del segle XVII a sobre del qual s'hi va brodar una creu bastant austera, però que tot el volt ressegueix una aura de perles en cal·ligrafia arabesca.

"Veni ad domum illuminare"
Masó dibuixà centenars d'inicials per mocadors i jocs de llit, dels quals n'han quedat molts esbossos preparatoris, uns de pulcres i passats en net, i uns altres al revers de sobres, targetes, impresos i factures, ja que qualsevol superfície era bona per inventar i plasmar noves idees.

Retornant al principi, tot devia començar amb una inicial per a un mocador, que la mare i les germanes demanaven al bon dibuixant, que encara ni tan sols devia ser arquitecte.

Masó mostra un gran coneixement de les labors domèstiques i de la mateixa manera que va fer en l'arquitectura i la ceràmica,va saber conjugar la tradició popular amb una visió culta i moderna, ben connectada amb els corrents europeus més innovadors.

La seva mà, o els seus consells i instruccions, també són evidents en la majoria de tapets, incloent tots els del menjador, a la taula i als aparadors; com d'altres, en tauletes de nit, tocadors o lavabos.

Alguns dibuixos pels tapets han sobreviscut, mentre que per altres, només en queda la peça final, tot i això, la seva influència n'és molt evident.

El motiu d'ocell - en abstracte d'espècie indeterminada- és repeteix sovint en altres brodats domèstics. En aquest cas, l'ocell, que podria representar pau i per extensió Paula, presideix el coixinet.

Rafael Masó fou influenciat per les publicacions estrangeres, particularment les alemanyes, obtenint així una font d'inspiració resultant dels seus contemporanis, els instigadors del Noucentisme, que escrivien sobre estils de vida i disseny.

Coixins alemanys
L'àmbit tèxtil despertava tant d'interès a la Europa Central i als països nòrdics que es va editar una nova revista específica, anomenada "Stickereien & Spitzen" (Brodats i Puntes). Masó s'hi va subscriure i de forma immediata va passar a ser una font important d'inspiració.

Aquesta peça està directament associada amb els tallers vienesos i alemanys. És una fidel reproducció d'un coixí gran d'Emanuel Josef Margold, publicat a la revista Stickereien & Spitzen.

"Déu i ton nom"
El prometatge de Rafael Masó i Esperança Bru havia durat més de sis anys llargs. La infinitat de cartes que es van arribar a enviar, en rigorós secret, és llegendària. Cada carta s'iniciava invariablement amb "Déu i ton nom", repetit una i mil vegades, amb un repertori ric en grafies i ornaments.

El dormitori de l'apartament de Masó va ser on l'art tèxtil va tenir-hi més protagonisme, com a resultat d'un final feliç pel llarg prometatge. Masó va dibuixar en gran detall tots els brodats dels llençols, coixineres i estors.

Al dibuix preparatori del joc de llit del matrimoni Aragó Masó, hi figuren les inicials MB, fet que pot significar que podrien haver estat pensats per al mateix arquitecte i la seva esposa.

Però els llençols acabats duen les inicials AM, corresponents a la família Aragó Masó. També podria ser que se n'hagués fet més d'un joc per les diferents famílies.

Un cop casats, Masó s'aventura en el camp de la indumentària i dibuixa colls de ganxet i de frivolité - que feia amb delicadesa Esperança - i potser, fins i tot, va dibuixar alguna bata i algun vestit d'estiu.

"Déu i mon nom"
Formar una família era la culminació del projecte de vida de Masó. Molts dibuixos de camisoles mostren l'entusiasme de Masó pels seus fills. Les dibuixava sovint en impresos i sobres aprofitats, on també s'hi poden trobar les seves inicials.

En algunes camisoles, el fistó de l'escot es transforma en la llegenda: Déu i mon nom.

En la majoria dels seus treballs per la indumentària hi trobem formes geomètriques al volt del coll, ben enrivetades i amb brodat anglès al pit.

Fundació Rafael Masó
Crèdits: història

Totes les obres reproduïdes en aquesta exposició són de Rafael Masó Valentí, excepte quan s'indica el contrari.

Aquesta exposició va ser comissariada per Josep Casamartina i Parassols i produïda per la Fundació Rafael Masó. La presentació en línia ha estat dissenyada per Cristina Pinsach.

La Fundació Rafael Masó té el suport de l'Ajuntament de Girona, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Girona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona, Universitat de Girona, i les famílies Masó i Aragó.

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil