Retrat romàntic
Joaquím Espalter Rull va ser un destacat pintor de retrats de famílies burgeses molt d'acord amb el gust de l'època. El retrat és potser el gènere més brillant del moment. Encara que va mantenir la tradició idealitzadora del classicisme, el romanticisme, amb el desig de plasmar la singularitat de l'individu, va tendir a la producció d'imatges amables, més elegants que grandiclocuentes.
Escola de Roma
"Arribats al segle XIX, el viatge a Itàlia, i especialment a Roma -que s'havia convertit en un dels mercats més apreciats-, continuarà sent una etapa obligada. Protagonistes d'aquesta experiència artística seran els pintors catalans que, seguint l'estela del pintor Marià Fortuny, llavors ja de fama internacional, es traslladaran a viure a Itàlia. Ramon Tusquets, Enric Serra, Baldomer Galofre, Eliseu Meifren, seran alguns". Cristina Alcalde.
Pintura simbolista
El Simbolisme a Catalunya va ser l'adaptació del moviment artístic del mateix nom d'origen francès i belga. Els simbolistes de finals del segle XIX i principis del XX consideraven l'art com una religió que havia de salvar l'home del materialisme burgès. Dones com nimfes, fades, al·legories inconcretes ... van anar generant un món d'evasió. Es va crear un tipus de figura femenina amb un misteri que resideix essencialment en la factura boirosa, plena de matisos.
Costumisme
L'interès pels costums i tipus populars ha estat una constant en la història de l'art. Al segle XIX, i especialment amb l'arribada del romanticisme, aquest gènere s'intensifica. L'art mira cap al poble, el passat, els costums. Durant el realisme es continuen reiterant retrats i escenes d'un pintoresquisme amable, de vegades fins i tot folklòric, allunyat de qualsevol intent de crítica social però executats amb alta qualitat tècnica.
Paisatgisme
La "paisatge" o "paisatgisme" és un gènere que viu un moment d'esplendor al segle XIX amb l'augment de la demanda per part de la nova clientela burgesa. Aquesta classe social en auge s'identifica amb el seu paisatge natural. Gradualment els elements de la natura van agafant protagonisme en detriment de la presència de la figura humana.
Marines
Cap a la meitat del segle XIX el paisatge cobra la seva importància com a gènere pictòric de primera fila i dins el paisatge, el subgènere de les marines permet al pintor captar aquest moment sempre variable de la mar i el cel. Ja amb el romanticisme es deixa de pensar en la naturalesa com una cosa dominat i se senten atrets pel que el mar té de indomable. L'artista realista serà el primer en sortir a prendre apunts al natural. Els artistes catalans plasmaran els mil racons de la seva costa. protagonisme en detriment de la presència de la figura humana.
Retrat naturalista
El gènere del retrat ha estat cultivat durant segles amb diferents tipologies i diferents significats socials. Al segle XIX la consolidació de la burgesia com a client va produir un augment de la demanda. Al llarg de les últimes dècades del segle el camí cap al realisme i el naturalisme s'adverteix en molts pintors que tenen com a referència indiscutible la tradició del Segle d'Or. La presència del retrat fotogràfic afectarà l'ofici i determina canvis.
Le Déjeuner sur l'Herbe
Le Déjeuner sur l'Herbe ("Esmorzar sobre l'herba" en francès) és el cèlebre quadre pintat pel pintor impressionista Édouard Manet en 1863 on va sintetitzar l'escena tan acceptada d'oci burgès, hedonista i calmat. Aquest ambient ha estat recreat posteriorment per molts pintors europeus. L'entorn natural dóna peu a jugar amb els efectes de la llum en el paisatge. eljoc subtil de clars i foscos demostra els avantatges de la pintura a l'aire lliure o "plein air".
Exotismes
Sorgeix a mitjans del XIX un gust per l'exotisme. Tot el passat desprèn misteri, des de l'antiga Grècia fins a l'edat Mitjana, que en el cas espanyol té en els escenaris andalusos una abundant font d'inspiració per les reminiscències àrabs. En la pintura es recullen arquitectures d'altres èpoques, llegendes passionals o personatges pintorescs on la indumentària tradicional tindrà un paper protagonista que oferirà vivaces paletes de colors i un resultat visualment molt atractiu.
Paisatge urbà
En l'art modern els paisatges urbans formen part substancial de l'escena artística creant un subgènere dins el paisatgisme d'arrel tradicional que vol atrapar l'entorn natural. Els pintors també se senten atrets tant pels elements innovadors de la ciutat moderna com per la poesia de nuclis menors que conserven l'encant d'abans. En el cas de les poblacions de la Mediterrània l'impacte de llum sobre les parets blanques ofereix immenses possibilitats cromàtiques.
Odalisques
La paraula odalisca, del turc odalik, designa una dona de l'harem. la societat del XIX va sentir fascinació per aquests llocs d'Orient, d'aquí que es parli en pintura d'orientalisme com a gènere. Les odalisques solen representar-se recolzades voluptuosament en un divan o sobre catifes i coixins amb nus més o menys explícits. Apareixen en l'obra accessoris que porten aquest toc oriental i exòtic: espelmes, vestidures, ventalls, instruments .... Amb gran precisió es reflecteixen les diferents textures.
www.victorbalaguer.cat
informacio@victorbalaguer.cat
Av. Monturiol 2
08800 Vilanova i la Geltrú
+34 938 154 202
