Un viatge pels inicis de la fotografia de la mà d'una de les col·leccions de daguerreotips més importants de l'Estat.

Els orígens de la col·lecció
La col·lecció Duran de daguerreotips és una de les col·leccions més destacades de l'Estat Espanyol, tant per la qualitat i diversitat de les seves peces, com pels autors que s'hi troben representats. Fou reunida pel fotògraf Carles Duran Torrens (1911-2001) i donada per la casa Kodak, propietària en aquell moment de la col·lecció, a la Generalitat de Catalunya el 1984. A partir d'aquest moment passà a formar part del fons patrimonial custodiat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
El naixement de la fotografia i els seus protagonistes
Els intents per captar les imatges produïdes a l'interior d'una càmera fosca només per mitjà de la pròpia llum i substàncies fotosensibles, havien començat poc abans de 1800 amb resultats desiguals i no del tot satisfactoris. El 1829 s'associaren, per a la investigació d'aquest camp, un inventor inquiet Joseph-Nicéphore Niépce (1765-1833) i un pintor preocupat pel vessant pràctic i comercial del seu art, Louis-Jacques-Mandé Daguerre (1787-1851). Després de la mort de Niépce i basant-se principalment en els treballs previs del seu difunt company (les heliografies), Daguerre aconseguirà, finalment, l'objectiu de plasmar de manera estable les imatges capturades amb la seva càmera fosca; havia nascut així la fotografia. Tot i que els primers daguerreotips fets pel mateix Daguerre daten de 1837, l'invent no es presentà públicament fins el 1839. La nova tècnica seria batejada pel seu propi inventor com a daguerreotípia i les primeres fotografies serien denominades amb el nom de daguerreotips.
Els avenços tècnics.
Els daguerreotips eren positius directes de càmera, i per tant peces úniques de les quals no es podien treure còpies. Consistien en un full de coure banyat en plata per una de les seves cares, al qual se li aplicava després un procés per fer-lo fotosensible. Les plaques inicialment eren molt poc sensibles i els temps d'exposició molt elevats. Però els primers avenços no es van fer esperar, i aviat varen aparèixer el bromur com a agent accelerador en la sensibilització de les plaques i la comercialització d'un nou tipus d'objectiu, aquest darrer gràcies al disseny del matemàtic hongarès József Miksa Petzval. Petzval havia utilitzat per primera vegada el càlcul numèric per construir un joc de lents amb una gran lluminositat. Aquestes òptiques tindrien un èxit immediat i serien conegudes popularment com de tipus petzval. Aquests objectius serien imprescindibles durant més de mig segle per a la realització de retrats.

Nous productes químics com el bromur o el clorur d'or es van afegir al procés original millorant la sensibilitat i l'estabilitat de les plaques. Sovint aquests productes implicaven una alta toxicitat.

L'ús de les noves òptiques i productes químics possibilitaria fer daguerreotips amb temps d'exposició inferiors a un minut poc desrpés de començar la dècada 1840.

Les postures hieràtiques de molts daguerreotips són degudes als sistemes de fixació corporal utilitzats per immobilitzar el model durant el llarg temps d'exposició necessari per fer les plaques.

El retrat burgès
Des de la seva aparició, la fotografia va ser acollida àmpliament per la burgesia com a mitjà de representació, en detriment d'altres sistemes més costosos com la miniatura o el propi retrat a l'oli, habituals entre l'aristocràcia. Amb el desenvolupament d'altres tècniques fotogràfiques ja durant la dècada de 1840, el daguerreotip va quedar reservat pràcticament de manera exclusiva al retrat, i més concretament al retrat de societat en què els membres de la puixant classe burgesa es fan aparèixer amb una imatge de respectabilitat, amb la qual es requereix posar de relleu l'èxit professional o el seu prestigi social.

Era molt habitual que els daguerreotips fossin il·luminats, és a dir, que la seva superfície fos lleugerament acolorida de manera manual amb diferents pigments.

Aquesta tècnica va donar com a resultat treballs d'exquisida riquesa i realisme com en aquest cas.

El daguerreotip és habitualment una fotografia d'estudi com fòrmules de representació fixes seguint les modes de l'època.

És freqüent que els homes es facin retratar amb barret, bastons o purs, mentre que les dones sovint apareixen amb ventalls o llibres.

Les joies, les flors, els plecs de la cortina i fins i tot la part superior de la cadira estan il·luminats.

En el revers dels daguerreotips emmarcats els fotògrafs enganxaven sovint les seves etiquetes, per confirmar l'autoria i publicitar l'estudi.

En els daguerreotips era molt habitual il·luminar les joies que es mostraven com a símbol de riquesa. Aquesta peça n'és un bon exemple.

L'autor d'aquesta peça, Enrique Lorichon, és conegut per la qualitat dels seus treballs. La seva perfecció formal demostra que Lorichon posseïa un domini absolut de la tècnica de la daguerreotípia.

Es tracta d'un daguerreotip que segueix l'estil francès, que Lorichon en un anunci de l'època descriu per "la seva completa claredat i els seus formosos fons blancs (sic)".

Els daguerreotips invertien lateralment la imatge per l'efecte de la càmera fosca. En aquest cas la medalla estava realment en la solapa dreta de la jaqueta.

A partir de la dècada de 1850 es van començar a produir daguerreotips en format estereoscòpic, dels quals la col·lecció Duran disposa de quatre peces, totes elles de temàtica eròtica.

A vegades els daguerreotips presenten abrasions sobre la seva superfície, producte en la majoria dels casos d'intents fallits de neteja o restauració.

Els daguerreotips també s'encastaven en joies i penjolls.

Les joies estan il·luminades amb daurats.

Per simular l'escriptura de la carta, l'il·luminador ha gravat la superfície de la placa amb un burí.

Als Estats Units varen sorgir les denominades "union cases" (caixes d'unió) en l'interior de les quals s'encastaven els daguerreotips per protegir-los. Es feien amb shellac, un dels primers termoplàstics.

També són habituals les caixes folrades en pell repussada amb dibuixos diversos.

En aquest cas la caixa on s'encasta el daguerreotip simula un llibre.

Un altre cas d'esvaniment de la imatge per un intent de neteja fallit. Els daguerreotips formaven la imatge sense aglutinant i, per tant, la seva superfície és extremadament fràgil.

Era habitual que els nens sortissin moguts en els daguerreotips, ja que era difícil que estiguessin absolutament quiets en els llargs temps d'exposició que eren necessaris per fer les plaques.

mNACTEC
Crèdits: història

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNACTEC

Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil