L'època del barroc al Museu d'Art de Girona

L'època del barroc
L’època del barroc correspon a l’etapa històrica de les monarquies absolutes a l’Europa catòlica dels segles xvii i xviii, en la qual dominaven unes expressions artístiques de llenguatge exuberant i dinàmic.

Aleshores Catalunya no era un centre de poder, però, malgrat que no va generar una avantguarda cultural com les existents en altres territoris europeus, sí que va impulsar una producció artística de gran vitalitat que ens ha llegat un valuós tresor patrimonial, delmat després per les destruccions provocades per la Guerra Civil (1936-1939).

Les arts plàstiques del moment van ser majoritàriament de temàtica religiosa i acomplien una funció devota perquè estaven connectades a l’exhibició i la celebració de la doctrina i les conviccions catòliques.

Era un art destinat a integrar-se en el culte i el ritual i a fer un paper mediador en les relacions entre els fidels, l’Església i el món sobrenatural.

Figures i retaule
Els retaules barrocs, erigits sobre els altars, eren grans estructures d’aparença arquitectònica elaborades amb fusta d’alba banyada d’or sobre la qual s’aplicava una policromia virolada que, sovint, es raspava per fer lluir el valuós metall subjacent.

Aquí els evoquem amb la imatgeria que n’ocupava els compartiments i les fornícules.

Aquest grup podria haver format part del retaule de la Verge dels Desemparats de l’església de Sant Feliu de Girona, executat per aquest escultor d’origen manresà l’any 1677.

El seu estil posa de manifest les limitacions de l’autor a l’hora d’adaptar-se a les fórmules dinàmiques i persuasives pròpies del llenguatge barroc.

El santoral protector
Els sants van ser els grans protagonistes de les representacions dels retaules, juntament amb la Mare de Déu. Podien presidir-los, quan es tractava dels patrons protectors d’una localitat o d’un gremi professional, o bé hi eren presents com a imatges complementàries.

El santoral era fàcilment reconegut pels atributs identificadors de cada sant o per la narració dels prodigis de la seva vida i mort.

Aquí tenim a Sant Jacint, qui porta en el seu braç esquerre una imatge de la Mare de Déu i a la mà dreta un copó amb l'Eucaristia.

Els sants representaven un model de les virtuts catòliques i exemples heroics i sobrehumans, capaços de suportar els martiris més esgarrifosos així com d’activar miracles fabulosos i, en cas de necessitat, de confortar i protegir els fidels que els veneraven. A la imatge tenim a Sant Josep.

Els més representats solien ser aquells als quals s’atribuïen poders contra les amenaces del demoníac i les malalties, algunes tan temibles com la pesta combatuda per sant Roc (a la imatge) i sant Sebastià.

També hi havia els que ocupaven una posició més distingida en la jerarquia catòlica, com sant Pere, sant Pau, sant Joan Baptista (a la imatge) o els evangelistes.

La gran intercessora
La Verge Maria era una presència imprescindible a l’interior dels temples i en qualsevol retaule, presidint-los o ubicada en alguna de les fornícules més importants.

Les iconografies podien ser molt variades. La més habitual n’evocava la dimensió de Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços.

En altres ocasions adoptava formes de gran densitat simbòlica, com ara la de la Immaculada, erigida sobre el creixent de lluna i trepitjant la serp del pecat, per recordar la creença o el dogma que l’eximia del pecat original.

També podia figurar-hi com a advocada de diverses devocions que es van popularitzar en l’època: la Mare de Déu del Roser, mostrant el rosari; la dels Dolors, aclaparada davant del patiment de Crist...

...o la del Carme, duent l’escapulari que deslliurava del purgatori.

En tots els casos, les representacions de la Mare de Déu acomplien un paper important en la comunicació entre els fidels i el més enllà, com a intercessora davant la divinitat i com la presència sobrenatural més solidària amb l’ésser humà, especialment en moments d’aflicció i malaltia o quan s’acostava l’hora de la mort.

La divinitat
Les tres persones de la Trinitat —Pare, Fill i Esperit Sant— són les figures culminants de la teologia catòlica i van tenir un paper destacat en el relat dels retaules barrocs, pensats per recordar els principis de la doctrina cristiana.

El Pare Etern hi era omnipresent, presidint-los des del centre de la cimera o part superior; se’l solia representar com un vell patriarca volant entre núvols, beneint amb una mà i, amb l’altra, sostenint l’orbe celeste, generalment acompanyat de l’Esperit Sant en forma de colom.

Atesa la màxima transcendència de la Trinitat, les seves imatges solien acompanyar-se d’angelets i querubins que, a més, acomplien un paper decisiu a l’hora de convertir el retaule en una evocació animada i fantasiosa de la glòria celestial.

L' argenteria sagrada
L’argenteria va ser una de les arts que més van contribuir a la dignitat i la sumptuositat del ritual catòlic: el seu material preciós simbolitzava perfectament l’esplendor de les coses divines.

L’ús de la plata —l’or no solia estar a l’abast de les migrades economies parroquials— resultava gairebé imperatiu per a tot el que havia de tenir contacte amb allò sobrenatural, fossin les espècies sagrades —el pa i el vi— o les relíquies.

Per a l’argenteria catalana, l’època del barroc va ser un període sobresortint, prolífic tant pel que fa als artesans i al ritme de producció dels tallers com per l’abundant nombre d’objectes remarcables, conseqüència de la revifalla de la vida parroquial que va suposar l’aplicació de la doctrina contrareformista.

Els exemples i testimonis aquí exposats procedeixen d’obradors humils que interpretaven, de manera modesta, unes tipologies força comunes arreu de l’Europa catòlica, basades en la combinació d’elements florals, caps d’angelet o motius ornamentals elaborats amb les tècniques del cisell o del repussat.

Museu d'Art de Girona
Crèdits: història

Museu d’Art de Girona (Agència Catalana de Patrimoni Cultural)

Direcció: Carme Clusellas
Textos i comissariat: Dr. Joan Bosch i Ballbona
Coordinació: Isabel Fabregat
Soport tècnic: Antoni Monturiol
Disseny expositiu: Cristina Masferrer Estudi
Conservació i restauració: Elena Boix, Laia Roca, Ester Horno
Montatge: Elena Boix, Jaume Soler
Rotulació: Vidcus
Traduccions: Link
Fotografies: Archivo Museu d'Art de Girona, Rafel Bosch
Adaptació digital: Irene Forts

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil