5500 aC - 1500

Terres de l'Ebre: de la Prehistòria a l'Edad Medieval

Museu de les Terres de l'Ebre

Un passeig per l'exposició arqueològica del museu.

Prehistòria: de la cova al poblat
Període dilatat en el temps en què es produeixen grans canvis tant climàtics i mediambientals com antròpics. L’home inicià els processos de domesticació amb el conreu de determinades plantes i la cria d’animals. La nova base econòmica va comportar el sedentarisme de les poblacions i el desenvolupament de les pràctiques funeràries, així com la diversificació de l’utillatge i l’aparició de noves indústries com la ceràmica.

Les ceràmiques vermelloses en forma d'ampolla són característiques de la desembocadura de l'Ebre.

Altres elements característics són els collars i braçalets fets amb conquilles, mol·luscs i cargols.

Braçalet rígid de petxina.

Micròlits de sílex que formaven part d'una fletxa.

Útil de pedra per a tallar.

Protohistòria: Assentaments fortificats en tossals
Període caracteritzat per la generalització del poblament fortificat en tossals, la urbanització de l’hàbitat, la introducció del torn, l’ús del metall i l’adopció de l’alfabet i l’escriptura. Els contactes comercials amb altres pobles de la mediterrània propicien una diferenciació en la riquesa dels individus i dels grups. Es desenvolupa una societat complexa, de base tribal, altament jerarquitzada, que es veurà estroncada per la conquesta romana.

Al segle VII aC hi ha una presència de tallers ambulants de metal·lúrgia que difonen les tècniques de treball i diferents tipus de peces.

Típic cinturó-cadena, amb penjolls de colom i moltó, de les necròpolis de l'Ebre.

Torques o collar rígid de bronze amb penjolls.

Sivella de cinturó amb decoració incisa.

Fíbula de bronze. Element que servia per a unir o subjectar les peces de vestir.

Les àmfores i altres contenidors són testimoni de les importants relacions comercails amb els fenicis.

El comerç mediterrani procurava diferents productes manufacturats (vaixella, objectes d'ornament, perfums...) a canvi de matèries primeres.

Moment de gran difusió de peces estandarditzades de ceràmica a torn amb la típica decoració pintada en roig de motius vegetals, antropomorfs o geomètrics.

Època romana: la colonització del camp
Al llarg de l’antiguitat, el riu Ebre fou l’artèria que comunicava i vertebrava tot el territori, a més de ser-ne la principal via comercial. La vall va ser ocupada per una densa xarxa d’assentaments rurals dispersos organitzats a partir de la ciutat de Dertosa. Les vil•les, alhora residència d’una família propietària i centre de gestió d’una finca, produïen excedents per a la comercialització i s’hi realitzaven activitats artesanes complementàries, com la forja de metalls o la fabricació d’àmfores de transport.

Plat de ceràmica sigil·lada procedent d'un taller de Pisa.

Vas de ceràmica comú africana d'època imperial.

"Sóc d'Aper. Torna'm al lloc" això diu a la inscripció de la base.

Element d'il·luminació per a vius i morts.

Les àmfores contenien oli, vi o garum, productes bàsics del comerç mediterràni.

Període medieval: els senyors de la terra
La zona del riu Ebre i els seus afluents van esdevenir una terra de frontera entre les de l’Islam i els territoris cristians, així com un espai d'una activitat agrícola intensa. Les petites comunitats disseminades pel territori, de base clànica i principalment agrícoles, depenien d’un centre administratiu que en cas de les terres de l'Ebre era la ciutat de Turtūša, la qual disposava de diversos punts de vigilància i control, com ara les fortificacions d'Ulldecona, Miravet o Amposta.

Tresor de moneda de plata andalusí producte d'una ocultació en temps de conflicte.

Caduf andalusí del segle XI

Cànter andalusí. Forma que ha perviscut al llarg del temps.

Ataifor andalusí vidrat a l'interior.

Arran la conquesta cristiana
El model feudal s’imposa a les nostres terres. El model de repartiment del territori va afavorir el manteniment de la població autòctona ara sotmesa als nobles, a l’Església i als ordes militars del Temple i l’Hospital. La renda senyorial es basarà en l’excedent de determinats conreus (cereals, olivera i vinya) i el monopoli dels processos de transformació (molins, forns, trulls...). La xarxa de poblament bastida sobre un hàbitat rural concentrat depenent de la ciutat nodrirà una puixant burgesia que exercirà el poder municipal.

Servidora en verd i manganès produïda als tallers de Barcelona.

Escudella de monja importada dels tallers de Paterna.

Safa de vaixella de luxe medieval procedent dels tallers de Paterna.Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre

Museu de les Terres de l'Ebre
Crèdits: història

Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre
Texts y realització: M.Villalbí
Dibuixos: F. Riart

Museu de les Terres de l'Ebre

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil