Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers

A finals del segle XII s'introdueix a Catalunya un nou corrent estilístic d'origen bizantí –a la "maniera greca"– que es perllongarà al llarg de la primera meitat del segle XIII. Aquest nou corrent formal caracteritzat per la suavitat del modelat dels rostres i dels volums de les figures, té en el frontal de Sant Sadurní de Rotgers un dels exemples més paradigmàtics de tot Catalunya juntament amb el frontal d'altar d'Avià, amb el qual té molts paral·lelismes estilístics, i el frontal d'altar de Baltarga, conservats ambdós al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest nou art es va introduir al nostre país gràcies als lligams comercials i culturals del Principat amb l'Imperi bizantí, arribats a Catalunya a través de Sicília i Venècia principalment. Al centre del frontal hi ha la figura del Crist pantocràtor envoltat dels símbols del Tetramorf, dels quals solament es conserven l'àngel de sant Mateu i l'àliga de sant Joan. Els compartiments laterals estan dedicats a la representació d'escenes de la vida de sant Sadurní, bisbe i màrtir de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc. El culte a sant Sadurní, fundador de l'església de Tolosa, es va difondre molt especialment en aquesta època a través dels camins de peregrinació i del llibre de la "Llegenda àuria". Les escenes representades són: el sant es nega a adorar l'ídol en forma de petit brau; el sant lligat a un brau és arrossegat escales avall del Capitoli de la ciutat de Tolosa i el sant beneeix un grup de persones que apareixen damunt les aigües, salvades miraculosament de morir ofegades.