Retaule dedicat a sant Antoni i santa Margarida

Lluís Borrassà, segon fill del pintor Guillem Borrassà, va formar part d'una nissaga familiar de pintors d'origen gironí que van treballar al nostre país des de mitjan segle XIV fins a mitjan segle XV. L'any 1383 ja es té constància documental que Lluís Borrassà tenia obert el seu taller de pintura a la ciutat de Barcelona, que es transformaria ràpidament en un dels obradors més grans de la ciutat en el qual van treballar nombrosos artistes, ajudants i col·laboradors. La seva arribada a Barcelona va coincidir amb el moment en què l'estil italogòtic, dominant al nostre país al llarg de la segona meitat del segle XIV, i el màxim difusor del qual havia estat el taller dels germans Serra, s'estava esgotant i iniciava la seva decadència. El nou art gòtic internacional que en aquests mateixos anys es començava a fer a Flandes, París o Milà es caracteritzava per deixar enrere l'equilibri i l'harmonia sòbria de les formes i els colors, posat de moda pels artistes sienesos del tres-cents, per tal d'introduir una nova estètica naturalista basada en el dinamisme i el moviment de les figures i per l'ús de pigments de colors molt vius i contrastats. El Museu Episcopal conserva possiblement la col·lecció més representativa d'obres de Lluís Borrassà, a través de les quals podem seguir la introducció i l'evolució d'aquest nou corrent artístic en la seva obra. El retaule de sant Antoni Abat i santa Margarida de Rubió, per bé que es tracta d'un retaule de dimensions modestes, introdueix en les escenes laterals aquest nou llenguatge narratiu basat en gestos molt explícits com l'escena del diàleg de la santa negant-se a la seducció d'Olimbri.