Baldaquí de Ribes

Els baldaquins estaven col·locats originàriament a l'absis de l'església, sobre l'altar, lleugerament inclinats i sostinguts per dues bigues per tal de poder ser contemplats des de la nau. La seva funció litúrgica era la de protegir i posar en relleu l'ara de l'altar, i en determinades celebracions s'hi penjaven llànties d'oli per il·luminar-lo durant la nit. L'estil d'aquest baldaquí correspon al corrent romànic de caràcter geometritzant, el màxim representant del qual va ser el Mestre de Sant Climent de Taüll. Aquest corrent coexistia a la mateixa època amb el de tradició clàssica representat pel pintor del Cercle de Sant Quirze de Pedret. Per la seva equilibrada composició formal és considerat com l'obra mestra de la pintura romànica catalana sobre fusta. La gran qualitat tècnica i creativa d'aquest artista es pot comparar solament amb l'autor que va fer les pintures murals de Sant Climent de Taüll. Estilísticament és molt proper al frontal d'altar d'Esquius, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, especialment per la forma de dibuixar les lletres capitals de les inscripcions llatines. A la mateixa sala d'art romànic del Museu Episcopal de Vic s'exposa el frontal d'altar de Puigbò, l'autor del qual sembla que va seguir el model de la imatge del Crist pantocràtor establert pel mestre d'aquest baldaquí de Ribes. L'escena representa la iconografia apocalíptica del Judici Final, la «Parousia». La figura d'aquest Crist pantocràtor es representa asseguda beneint amb la mà dreta i amb el llibre dels evangelis obert amb la inscripció «pau i llei». Vuit àngels amb estendards i fèrules, pròpies del ritual de la cort bizantina, envolten la seva figura, dels quals solament se n'han conservat tres. Les inscripcions conservades tal com les ha transcrit M. Gros diuen: «Qui puja vers els astres em condueixi a l'esperança de la vida eterna»; «Llum i origen dels dies». Per bé que la tradició històrica del seu ingrés al Museu Episcopal de Vic l'any 1906 ens diu que prové de Ribes no es pot tenir la certesa absoluta d'aquesta procedència.