L'estany blau

El Palau del Partal pertany a l'època del soldà Muḥammad III (1302-1309). Es tracta del palau més antic de l'Alhambra i, tanmateix, és el que ha estat incorporat més recentment, als anys 30 del segle XX, al Conjunt Monumental de l'Alhambra. Va ser construït sobre el terreny que baixa des del bany públic de la medina fins al costat nord de la muralla elevada sobre el marge esquerre de la conca del riu Darro. A causa de la seva inclinació, va ser necessari realitzar desmunts que van donar lloc a parates escalonades. La seva arquitectura gira al voltant de l'aigua que corre sigil·losament per les sèquies i es diposita en estanys de diferents mides creant un espai d'una enorme bellesa i singularitat.

L’estany blau és un paisatge inspirat en una d'aquells estanys: l’estany del Marquès de Mondéjar del Partal, on solien viure i cultivar hortes els habitants del lloc. Les hortes eren regades durant tot l'estiu, utilitzant un sistema de reg que incloïa sèquies i canonades nassarites, encara que amb el pas del temps aquestes s'havien obstruït. En resum, es tracta d'un estany de rec utilitzat per mantenir les hortes, que rep aigua de diverses fonts i reflecteix la llum de la Lluna de manera melancòlica.

LA ESCRITURA DEL AGUA

La alberca añil de la Alhambra canta
evocando dulces recuerdos
y días anhelados de huertas floridas.
La brisa la mece.

Los colores se animan
y la palabra se ilumina
navegando entre historias.
Los relatos despiertan,
nadando.

Su serena danza
de dulce melancolía
acaricia aguas, regala susurros.

Un universo de sombras
adormece el alma en sueños
mientras la luna besa,
en penumbra, a la aurora.

J.M. Darro

L'aigua ha escrit a la superfície els seus murmuris que expliquen històries i relats. L’estany anyil presta el seu color a l'aigua, els reflexos de la llum de la Lluna la besen i la nit l'oculta guardant-la en una tranquil·la penombra de la qual sortirà amb la llum del dia per donar vida. Ara el color de l'aigua és anyil, demà serà Alhambra.