Aquesta caixa de núvia ja havia figurat al museu del Cercle Literari de Vic, des d'on va passar al conjunt fundacional del MEV. Obeeix a un tipus de finals del segle XV, amb un dels plafons frontals convertit en portella amb tres calaixos a dins i una gaveta superior practicable. A la cara interior de la portella s'hi van retratar els nuvis (ell amb bigoti i cofat a la turca i ella amb una lligadura de cap a la italiana, segons la moda de l'època), un fet que es troba en només cinc caixes de núvia catalanes; la del MEV, a més, n'és l’exemplar de més qualitat. Les imatges de santa Anna i sant Onofre que hi ha pintades a dins de la tapa superior ja permetien deduir que aquests eren els noms dels dos nuvis pintats a la portella. Una recerca duta a terme l'any 2023 ha permès d'identificar-los i, de retruc, datar la caixa amb exactitud. Es tracta d'Anna Bosch i de Fontarnau, donzella de 17 anys filla d'un jurista de Vic, i Pere Onofre Sala, de 22 anys, senyor de Montorroell (Sant Boi de Lluçanès). Els escuts pintats a l'exterior del buc reblen llur identificació. La caixa es devia fabricar i pintar a l'entorn de l'11 d’abril de 1543, data de signatura dels capítols matrimonials. Ambdós nuvis pertanyien a dues famílies benestants cinccentistes vigatanes, ben situades a l'hora d'encarregar un objecte de tanta qualitat al taller dels Gascó, del qual aquesta caixa és, per ara, l'obra més tardana documentada.
Miquel Mirambell i Abancó
Ja està tot a punt!
El teu primer Culture Weekly arribarà aquesta setmana.