Es tracta de la taula central d'un retaule desaparegut, contractat el mes de juny de l'any 1394 per Pere Serra, destinat a l'església del convent de Sant Domènec de Manresa. Correspon al període de plena maduresa artística del pintor i està considerada com una de les seves obres mestres. Pere Serra es va formar com a pintor al taller barceloní de Ramon Destorrents, on va treballar per un període de quatre anys a partir de l'any 1375. Posteriorment, en companyia dels seus tres germans, també pintors, va formar part del taller pictòric familiar. Es té constància documental de la seva producció pictòrica des de l'any 1375 fins a l'any 1405. Des del seu taller va dominar el panorama artístic català imposant l'estil italogòtic al llarg de tota la segona meitat del segle XIV, que es fa palès en els nombrosos retaules que va realitzar per tot el territori de l'antiga corona catalanoaragonesa. L'etapa creativa a la qual correspon aquesta taula encara es caracteritza per la supervivència d'aquest estil equilibrat, serè i contingut propi de l'estètica italogòtica, per bé que ja hi apareixen elements més propis del gust preciosista i luxós del nou art gòtic internacional. L'escena representa les figures dempeus de sant Bartomeu amb el llibre i el ganivet, símbol del seu martiri, i sant Bernat de Claravall amb el llibre i el bàcul, aquest darrer revestit amb una capa pluvial ricament brodada.