Vestit

Vers el 1868 el volum de les faldilles tendeix a recollir-se al darrere. Les dones deixen de banda el mirinyac circular, que ara queda reduït a la meitat posterior del cos, per crear grans volums de la cintura en avall, amb profusió de volants, plecs i frunzits de tela, puntes i passamaneria. Aquesta quantitat de teles i ornaments se sosté gràcies al polissó, estructura de barnilles que se subjecta a la cintura i penja pel darrere. Per augmentar el volum, els drapats s’inspiren en el vestit a la polonesa del segle XVIII alhora que imiten cortinatges pesants (per això aquesta mena de vestit s’anomena «tapisser»).

En aquest model, sobre la faldilla pengen en forma de globus dos drapats, un al davant i l’altre al darrere. Per potenciar l’efecte dels drapats, la peça del davant se subjecta amb un gran llaç de color vi. Cap al 1885 el polissó és una petita estructura de ferro amb coixins –o un petit coixí de cotó farcit per donar volum– i es combina amb una cotilla ajustada al cos que arrodoneix la silueta. La cua dels vestits de nit prolonga la figura de la dona amb volants i llaços. Sobre el vestit es porten «visites» i «sortides de teatre» (una mena de capes amb mànigues), com també abrics amb mànigues adaptats al cos, que substitueixen els mantons i les capes d’èpoques anteriors. Els pentinats, molt elaborats, cauen per l’esquena, com les cues dels vestits.

En aquest vestit, el tors és molt comprimit, es redueix al mínim i es manté pla, tot recobert per un cos embarnillat i llarg, farcit a l’alçada del pit i amb una filera de botons diminuts al davant. La faldilla és recta i decorada amb franges de punta mecànica de color negre, en contrast amb els quadrets grisos del vestit. La punta negra també es repeteix a la part inferior del cos. La faldilla acaba amb un prisat de la mateixa tela en el perímetre inferior. El coll i els punys duen petits detalls en vellut de seda granat.