La font del Pati dels Lleons

A finals del segle XVIII es considerava que la finalitat d'un viatge consistia a tenir l'oportunitat de conèixer els costums, els gustos, l'art, la ciència, la indústria i, en general, el coneixement d'altres nacions i pobles.

James Cavanah Murphy (ca. 1760-1814) va ser un arquitecte, topògraf i artista irlandès que, sentint que el seu art estava poc valorat a Anglaterra i influenciat per escriptors i artistes que havien viatjat a Andalusia amb l'esperit abans dit, el 1802 se'n va anar a Cadis i, des d'allà, va fer desplaçaments a Màlaga, Sevilla, Còrdova i Granada. Va passar set anys vivint a Espanya analitzant l'arquitectura andalusina i la cultura andalusa regnant en aquell moment. A Granada va visitar l'Alhambra. Va prendre mesures de diferents espais i va realitzar múltiples dibuixos que reprodueixen espais singulars de l’Alhambra, així com una bona quantitat de detalls ornamentals del monument nassarita. El 1815, un any després de la seva mort, van ser publicats dos volums de la seva obra The Arabian Antiquities of Spain i noranta-vuit làmines amb dibuixos.

Els dibuixos que va fer reflecteixen fredor, poca autenticitat i comprensió, esdevenint una caricatura de l'art nassarita. Segons Leopoldo Torres Balbás:
«Les làmines de l’obra que va publicar mostren encara més incomprensió en la interpretació de les decoracions musulmanes que els neoclàssics espanyols. Sembla que el seu llapis es nega a seguir les corbes gracioses dels ornaments florals i els festons repetits dels arcs; els seus dibuixos són freds, sense esperit, falsos. Excel·lent exemple ens proporciona el gravat en què reprodueix el fris de fusta i el ràfec de la galeria del Pati dels Lleons. Titula-ho Murphy entaulament, i hi força el dibuix, interpretant-lo amb falsedat, per fer-nos recordar llunyanament una ordenació clàssica».

El gravat Font al Pati dels Lleons, Alhambra mostra la famosa Font dels Lleons. La decoració dels draps de guix que hi ha sobre les columnes del pati són un exemple del que afirma Torres Balbás. Si bé s'intueix la decoració en rombe (sebka), hi ha un indici de l'epigrafia que figura als seus cartells. Tampoc no es reconeixen els ataurics o decoració vegetal. No hi ha rastre de la fusta que serveix per rematar el parament vertical. Criden l’atenció els cossos atlètics dels lleons i la doble tassa de la font que llença cap al cel un gran raig d'aigua. El cel es converteix en el seu recipient, per això el color d'aquesta aigua és Alhambra blau cel.