Aquest és un dels primers quadres que Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) pintà a París. Rusiñol hi representà un lúgubre pati interior del centre de la ciutat. La impressió de tristesa i desconsol que inspira el lloc queda accentuada per la dona endolada que apareix en segon terme i cap a la qual s’adreça inevitablement la mirada de l’espectador.
Quan l’obra fou exposada a París, la crítica s’hi referí de manera breu però elogiosa. El comentari més extens i entusiasta el féu Miquel Utrillo, llavors crític d’art de La Vanguardia. Fou gràcies a ell –que afirmà que el pati podia ser el d’una casa de préstecs–, que l’obra prengué aquest títol definitiu.