Imatge de Bayād desmaiat

Bayāḍ, fill d'un ric mercader de Damasc, i Riyāḍ, esclava favorita del ḥāŷib (secretari del califa), s'enamoren l'un de l'altre. El manuscrit «Ḥadīṯ Bayāḍ wa-Riyāḍ» explica, en prosa rimada, la història d'amor d'aquests joves. La filla del ḥāŷib va ​​empresonar Riyāḍ per apartar-la de Bayāḍ. El jove pateix malament amors i, com es mostra a la imatge triada, jeu abatut al costat del riu. Es desconeix el final de la història perquè falten les darreres pàgines del manuscrit.
L'amor és un dels temes preferits a la literatura àrab medieval. Il·lustrat mitjançant 14 miniatures, on els jardins i l'aigua ocupen un lloc destacat. Durant el segle XIII va proliferar la publicació de manuscrits il·luminats. La principal indústria subministradora del paper necessari per a la seva confecció va estar a la ciutat de Xàtiva.

La imatge escollida mostra Bayāḍ que, semblant mort, d'esquena, amb una mà i part del seu turbant ficades a l'aigua, jeu abatut al costat del riu. Destaca l'excel·lent dibuix d'una sínia al centre del qual destaca l'estrella califal cordovesa i compta amb 16 “cangilons” o arcaduces per treure l'aigua del riu. Si bé la història pogués evocar-ne d'altres l'origen de les quals se centra als voltants del riu Tigris, per l'arquitectura de les torretes i l'ambient andalusí permeten situar-la a Sevilla al període almohade.

Portada de Síria pels omeies, segons l'escriptor andalusí al-Saqundi (Secunda, Còrdova, ¿? –Sevilla, 1231 o 1232) van arribar a comptar-se cinc mil sínies a la vora del Guadalquivir i, referint-se a Granada, va dir que “es distingia per la peculiaritat del seu riu, que reparteix per casa seva, banys, molins i jardins”. El professor Bosque Maurel, a Geografia urbana de Granada, sosté que “a Granada la dominació musulmana va crear la primera xarxa d'abastament d'aigua potable, durant segles sencers sense igual a tot el món”.

El Generalife, una almunia construïda entre els segles XII i XIV al costat del recinte emmurallat de l'Alhambra, va ser lloc de descans dels sultans del Regne de Granada. Les seves hortes -"Colorada", "Grande", "Fuente Peña" i "Merceria"- comptaven amb abundant aigua per al seu reg. La conducció de l'aigua cap a la zona més elevada de la finca va requerir una derivació de l'aigua de la Sèquia Reial que irrigava les hortes construint una galeria perpendicular a ella, subterrània, un pou molt profund i una sínia que abocava l'aigua a un gran safareig. el safareig de les Dames. Per extreure's mitjançant una sínia “de sang”, algunes mirades podien dir que el color d'aquella aigua podia ser vermell sang i, d'altres, embriagades d'amor, l'assemblarien al vermell passió matisat per la musicalitat dels seus bessons. Sigui com sigui, el color d'aquesta aigua també és Alhambra.