Gran recipient-Llàntia

L’aportació de Ramon Carreté a la ceràmica contemporània rau en la seva capacitat per atorgar-li la condició d’escultura. Comença a realitzar recipients ceràmica de grans dimensions, modelats a mà, amb superposició de rotlles de fang, treballant-los amb els dits o amb qualsevol estri o element de què disposi. El resultat són grans obres de formes orgàniques que juguen amb les cavitats com ho fa la natura mateix; de vegades prenen formes marines —valves de cloïssa— o de fruits de la terra. La que veiem aquí, una llàntia, ens transporta a personatges de la literatura oriental. Ramon Carreté i Móra (1938 – 1990) Es formà a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, de la qual fou professor de ceràmica del 1966 fins que morí, i a l’Escola Massana de Barcelona, on fou alumne de Josep Llorens Artigas i Francesc Albors. Gràcies a les beques de la Diputació i l’Institut Francès de Barcelona, amplià els estudis a Itàlia, el 1963, i l’any següent a París. El seu esperit viatger li permeté un gran coneixement de diversos països, així com un aprofundiment en els seus coneixements ceràmics treballant a tallers del Pakistan i del Japó. Les seves primeres obres són de torn i s’hi aprecia la influència del seu professor Llorenç Artigas; posteriorment, el seu procés creador evolucionà vers la deformació de les línies pures fins a arribar a les formes escultòriques. Carreté compaginà sempre la seva obra ceràmica amb la pintura i el dibuix, que mostren temàtiques paral·leles. M. Dolors Giral