Originalment aquesta creu s'alçava al Pla dels Caputxins de Vic. Al segle XVII va ser transportada al capdamunt del carrer de Sant Francesc i al segle XIX va passar al cementiri, on s'estigué fins que cap al 1975 va ingressar al Museu Episcopal. Val la pena observar-ne la seva rica iconografia. L'anvers és presidit per la imatge de Crist crucificat. Als extrems del travesser, inscrits en sengles medallons, s'hi troben les imatges de Maria i sant Joan. Als peus de Crist, un altre medalló representa Adam sortint del sepulcre (al·lusió simbòlica a la Resurrecció) mentre que a l'extrem superior s'hi veu un pelicà, au que simbolitza l'amor de Déu pels seus fills. Pel que fa al revers, és presidit per la Mare de Déu amb l'Infant. Els medallons dels extrems contenen la representació del Tetramorf, és a dir, els símbols dels quatre evangelistes: l'àliga de sant Joan (a dalt), el lleó de sant Marc (a la dreta), l'àngel de sant Mateu (a baix) i el bou de sant Lluc (a l'esquerra). Al capitell, de forma octagonal, s'hi troben les figures de vuit sants: un sant bisbe, santa Caterina, un altre sant bisbe, sant Pau, sant Pere, sant Francesc, una santa màrtir i santa Maria Magdalena. A la part inferior d'aquest capitell i també als peus de la Mare de Déu s'hi troba un escut amb tres flors de lis que correspon al llinatge Desprat.