Xemeneia monumental del Palau de la Generalitat

Xemeneia monumental que des de 1936 presideix el Saló d’or del Palau de Maricel. En va substituir una de gòtica procedent de Jaca que formava part de la col·lecció de Charles Deering, que es va traslladar al Palau de Pedralbes, a Barcelona.
Va ser projectada per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver (1871-1952) i esculpida per Josep M. Camps i Arnau (1879-1968), per encàrrec del president de la Diputació Provincial de Barcelona Josep M. Milà i Camps, per decorar el seu despatx. Formalment responia al projecte de reforma, ampliació i decoració de l’antic Palau de la Generalitat després de la dissolució de la Mancomunitat, i s’ajustava a l’intent d’adequar-se a un edifici d’arquitectura civil medieval.
El resultat va ser una xemeneia que combinava elements noucentistes amb d’altres neogòtics, en aquell moment ja força anacrònics. La xemeneia, de gran virtuosisme tècnic, desplega un programa iconogràfic relacionat amb el desenvolupament de Catalunya , estructurat en tres nivells. Sostenint l’estructura les al·legories de la Industria i el Comerç. Al fris, entre arcs gòtics escenes relacionades amb el treball i al cos superior, flanquejat per les figures al·legòriques de la Maternitat i l’Educació l’escut de la Generalitat de Catalunya.