Parella de camperols

Al segle XVIII la terracota, gairebé sempre policromada, es va convertir en el material per excel·lència dels pessebres, que amb freqüència incorporaven un nombrós repertori de tipus i costums populars. A poc a poc aquestes escultures van anar guanyant protagonisme en el conjunt del pessebre i es van fer populars alguns grups i figures individuals. A causa, en gran part, del gust pel pintoresc propi del Romanticisme, al segle XIX moltes d’aquestes figures es van independitzar per ser comercialitzades de manera aïllada, com es feia des del segle XVIII amb les figuretes de porcellana.
Aquestes escultures van tenir molt d’èxit principalment entre les classes benestants i els viatgers que passaven per Granada, on durant tot el segle XIX i part del XX es van produir moltes figures de personatges populars i de sants, com les del Museu Romàntic de Sitges.