Estela de Vinebre

Estela funerària amb l'epitafi de "Caius Aebutius Verecundus".
Presenta elements iconogràfics de tipus astral: un estel o una creu de sis braços que podria ser una visió del disc solar o de la rosassa de sis pètals que apareix sovint a les esteles d'època romana, i sis cors que podrien ser fulles d'heura estilitzades; a sota una lluna creixent. La tabula ansata conté els noms del pare, "Caius Aebutius Tardus", i del seu fill, "Caius Aebutius Verecundus", soldat de la legió VI mort als 18 anys a Síria, a qui està dedicat el cenotafi. La tercera part d'aquesta estela està ocupada per una inscripció de 23 línies, bastant deteriorada i de caràcter poètic, que conté una lamentació per la mort sobtada del fill i pel fet que mai no tornarà a la seva pàtria d'origen.

C(aius) Aebutius Tardus / C(aius) Aebutius Verecundus / filius miles leg(ionis) VI in Suria // Iamque XVIII aetas mea nunc conleverat annos / ruperunt misero fata repente viam / lectus miles eras legio quae sexta tenebat / (qui) pius in Suria fortiter arma tulit / et fortuna nimis saevas exercuit eiras / quam sic ut torrens ante diem rapuit / nemo ne votisqu(e) meis adeo usque parentes / militiae referat splendida facta suae / o miseros quei me talem genuere parentes / non licuit patrios continuisse sinus / te miseram mater quae sic deserta quereris / nam patris interitu lapsa ruina iacet / nec te pretereor cor et solacia nostri / indignor misera(s) non licuisse frui / dulces anplexus morientis et oscula data / nec tenuit moriens deficiente manu in supero it si qua viast asditusque sepulcro / instituto casus pareat usque meus / inritus infelix peregrinas possidet auras / neu quisquam pressit lumina nemo manus / hospes praeteriens titulum ne desere bostrum / et precor ut deicas sit tibi terra levis / Valeria Laura delar(gi)tur.

Tot just la meva edat acabava d’arribar als divuit anys,
els fats han trencat de sobte, desgraciat, el meu camí.
Havies estat reclutat a la legió que s’anomenava Sisena,
que va dur, amb el seu deure i amb força, les armes a Síria
i (contra qui) Fortuna va exercir les seves ires massa cruels,
a qui d’una manera molt coent va emportar-se abans del dia fixat.
Que ningú -i amb els meus vots ho demano als meus pares-
no expliqui els esplèndids fets de la seva carrera militar.
Oh pares dignes de compassió, que han engendrat un fill com aquest!
No ha estat permès arribar a l'empara dels meus pares.
Tu, mare desgraciada que plores, així, abandonada,
doncs amb la desaparició del pare la ruïna ho domina tot.
Tampoc no et vull deixar de banda, cor i consol nostres,
m’indigna que a tu, desgraciada, no t’hagi estat permès fruir de
les dolces abraçades del qui mor amb mà esllanguida.
i tampoc no t’ha pogut tenir qui mor amb mà esllanguida.
Vagi cap als éssers superiors, si és que hi ha un camí i s’acosta al sepulcre,
que el meu cas se sotmeti a allò establert.
Infeliç i enutjat posseeix ara aires estrangers
i cap mà no ha tancat els seus ulls.
Hoste que passes, no deixis de banda la nostra inscripció
i et prego que diguis: “que la terra et sigui lleugera.”
Valèria Laura ho ha generosament pagat."

(Traducció: Gómez Pallarès, 2002)

Número d' inventari: MNAT 45110