La nena de la clavellina (Teresa Mirabent Planas)

Des del primer moment, la llum sitgetana enlluernà la retina de Santigo Rusiñol (Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931), com anys enrere havia enlluernat les d’Arcadi Mas i Fondevila i Joan Roig i Soler, i a la resta dels pintors de l’Escola Luminista.
Per aquesta raó, un dels temes sitgetans que més atreien a Rusiñol eren els patis blaus, potser el més conegut es troba al Museu de Montserrat, no obstant això al Cau Ferrat, en troben tres exemples, el Pati blau de Sitges a la Sala Brollador, La Noia de blanc de Ramon Casas, en aquesta mateixa sala, i aquest quadre.
La figura és la part essencial de l’obra, mentre que el pati és un tot que l’envolta, que ajuda a ressaltar la bellesa de la noia que sembla no adonar-se de la presencia del pintor. Els colors de l’obra són vius i lluminosos i la noia olora embadalida la fragància d’una clavellina.
Aquest és un dels retrats més bells que Rusiñol pintà al llarg de la seva vida, i tot i que va ser exposat en tres ocasions, l’autor decidí conservar-ho sempre en la seva col·lecció privada.