La Dama

Josep M. Brull Pagès (1907 – 1995) Des de l’Ascó nadiu, de petit es trasllada a viure a Tivissa, on el seu pare exercia de mestre. Es llicencià en magisteri a Tarragona. L'any 1927 arriba a Ripollet, ja que obtingué una plaça de mestre, i entra amb contacte amb els cercles culturals de la ciutat de Sabadell, fet que inicia el seu camí com a artista. Brull consolida el seu aprenentatge artístic entre La Llotja de Barcelona i l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell. El 1940 la passió per ampliar el seu camí artístic el porta fins a Olot, punt de trobada de molts artistes del moment, on experimenta amb noves tècniques i materials. Fou deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert. Però la Guerra civil espanyola i la victòria dels 'nacionals' marquen el canvi més significatiu de la seva vida. Josep Maria Brull és acusat de catalanista i separatista, i desposseït del títol de magisteri, per la publicació d'uns escrits en català a la revista Germanor. És per això que al 1940 el matrimoni Brull Braut decideix instal·lar-se definitivament a Ripollet. Hi obren una escola privada on Encarnació Braut, la seva muller i reconeguda pintora ripolletenca, imparteix classes. L'escola va restar oberta fins als anys setanta.
El 1943 celebrà la seva primera exposició individual a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El 1944 va començar a donar classes de modelatge i ceràmica a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, on va exercir durant més de 30 anys. Les seves obres representen sovint escenes costumistes i del treball rural i les maternitats. L’escultura La dama és el retrat d’una dona de les Illes Balears, abillada amb el tocat que les caracteritza. L’obra respira mediterraneïtat en les seves formes i volums, propera a l’expressivitat de l’hieratisme egipci, però amb uns trets personals que la vinculen a les tendències pròpies del moment de la seva execució. Aquest tema fou recorrent en l’obra de l’escultor i el desenvolupà en diverses matèries com la pedra, el granet i el gres. 11a Medalla Julio Antonio d’Escultura – Biennal d’Art 1952