La Poesia

En tornar de Pisa i Florència l’any 1894, l’influx dels primitius italians sobre Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) acabà materialitzant-se en tres grans plafons que pengen a les llunetes ogivals de la capçalera del Gran Saló i que foren concebuts d’antuvi per decorar aquest espai del Cau Ferrat. Ens referim a les conegudes al·legories de La Pintura, La Música i La Poesia. Realitzades totes a París en el tombant de 1894 a 1895, avui dia aquestes tres composicions són considerades com la particular aportació pictòrica de Rusiñol al moviment simbolista, molt en voga a l’Europa de final de segle i amb el qual l’artista se sentí identificat durant aquells anys.
La Poesia mostra una figura femenina –reminiscència de les dames somiades per Petrarca i Dante– enmig d’un caminet sinuós que no sabem cap a on condueix. La noia porta una corona de llorer al cap i té la mirada fixa en un punt imprecís però elevat, com si esperés rebre una revelació que posteriorment deixarà ressenyada mitjançant la ploma que sosté a la mà dreta. La foscor del vestit contrasta amb la lluminositat del paisatge que l’envolta. Davant seu hi ha un prat de flors boscanes, d’on emergeix un brollador estanc que representa la mística Font de l’Aigua de la Vida, i que és una còpia exacta del que es pot veure a la Sala Brollador del Cau Ferrat.