Sense títol

Durant els anys setanta i vuitanta, s’accentua formalment l’aspecte emocional i s’incrementa la tendència expressionista, que coincideix amb la disminució de l’activitat expositiva i en un augment de la producció i les vendes. La pintura de Ferran Arasa d’aquesta època tendeix cap a una accentuació de l’aspecte emocional que es reflecteix en una clara tendència expressionista: el color adquireix molta més força i la pinzellada és més ampla, vigorosa i solta i les formes perden concreció amb una tendència cap a l’abstracció, però tenint sempre com a referent el tema, el paisatge, com a organitzador de la disposició del color sobre la tela. Hi ha tot un joc de colors, de relacions cromàtiques per contrast que converteixen l’obra en un paisatge únic i viu. Ferran Arasa i Subirats (1905-1992) Estudià a l’Acadèmia de Dibuix i Pintura de Ricard Cervato a Tortosa, i més tard amb el seu germà Antoni Cerveto a Madrid. El 1926 presenta la seva primera exposició a Tortosa i és el punt de partida de la carrera artística d’Arasa. El 1932 obté la Medalla del Concurs Nacional Masriera convocat per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Aquest reconeixement va significar l’impuls decisiu en la seva carrera i va enfortir enormement la seva vocació. L’any 1936 es va traslladar a Mallorca, va fer estada a Pollença i amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola hi va romandre fins el 1939, en què va tornar a Tortosa. L’etapa de plenitud d’Arasa la situem el 1945, any en què guanya la Medalla Tapiró de la Diputació de Tarragona. És en aquest moment que Arasa ha trobat ja el llenguatge personal que definirà l’obra pictòrica dels anys cinquanta i seixanta. Després d’uns primers anys d’incomprensió, s’accepta i s’accentua la seva obra paral·lela al enaixement cultural que viu la ciutat de Tortosa. En aquest context Arasa serà una figura destacada. En general, la producció pictòrica d’aquesta època es caracteritza per l’adopció d’una tècnica rica en pasta a base de pinzellades fines, verticals i amb caràcter constructiu. L’ús del color, amb matisos, dóna força i unitat a l’obra; utilitza majoritàriament la gamma de blaus, verds, ocres i blancs. El resultat és una obra molt personal, amb tendència a l’expressionisme, que s’accentuarà amb el temps. Arasa considerava que les seves pinzellades es podien associar a la música estrident dels instruments de metall introduïts per Wagner.