Aquesta obra s'atribueix al pintor de floreres del segle XVII Juan de Arellano (Madrid, 1614-1676). Influenciat per la gran meticulositat i la clara voluntat il·lusionista dels models flamencs representats per Seghers o Brueguel, Arellano va començar a pintar flors cap a 1650.
Cal situar les floreres d’Arellano en un context de pintura decorativa que fascinava per la seva representació verista. Una anàlisi en detall de les flors, ens mostra una tècnica complexa en la construcció del color i el volum, una autèntica lliçó de pintura.
La composició, realitzada en un desordre molt estudiat, mostra exemplars de flors molt comuns en floreres de l’autor: tulipes, clavells, anemones, gessamins, malves i roses. Algunes d’aquestes flors, com els tulipans, eren autèntiques rareses en aquell moment. Sovint en aquestes obres el pintor reuneix en un mateix ram flors que eren impossibles de veure juntes al mateix temps perquè apareixien en diferents èpoques de l’any.
T'interessa: Visual arts?
Rep novetats amb el teu Culture Weekly personalitzat
Ja està tot a punt!
El teu primer Culture Weekly arribarà aquesta setmana.