Rajoles i oficis

L’exposició “Rajoles i oficis” presenta una selecció de rajoles d’oficis de gremis i col·legis barcelonins conservades al Museu del Disseny de Barcelona i les contraposa a diversos objectes de destacats creatius del panorama actual que utilitzen tècniques artesanes per materialitzar els seus projectes.

Al segle XVIII era un ofici prestigiós a Catalunya, exportava a altres països i alhora gaudia de beneficis reials que el van ajudar a promocionar-se.

Aquesta bonança va fer que barreters estrangers s’establissin a Barcelona i que l’any 1796 es documentin a la ciutat 92 fàbriques de barrets.

Citats a les fons escrites com a “candelers de cera” i “de seu”, eren molt nombrosos a la Barcelona medieval com ho certifica el carrer de la Cera al barri del Raval.

Eren un col·lectiu important atès que la seva producció s’emprava no només a la lluminària i a la litúrgia, sinó també per a usos tan diversos com ara cosmètics, llustre de sabates, per encerar mobles, com a aglutinant de pintures, en farmàcia...

Al segle XVIII es va formar el Gremi dels Cistellers, aleshores anomenats sisteros i que incloïa els fabricants de cistells i d’altres objectes de vímet.

Al segle XX, amb l’aparició dels plàstics i els canvis d’hàbits en la vida domèstica, el nombre de cistellers va minvar, però continua havent-hi artesans que fan cistelleria i, sobretot, trenen vímet i altres fibres flexibles.

L’espardenya era en origen un calçat rural elaborat pels pagesos els dies de pluja i que es va expandir durant el segle XV a les classes populars urbanes.

Avui l’espardenya artesanal s’ha tornat a popularitzar, però l’ofici del trenat no es limita només al calçat, sinó que també es troba en aplicacions ben interessants en altres àmbits com el del mobiliari, les catifes d’espart o la decoració.

Els picapedrers més estables van ser els piquers dedicats a l’escultura o a la imatgeria, i que eren considerats artesans.

Tot i que ara el treball de la pedra està molt mecanitzat, un conjunt d’artesans treballen la pedra en formats més petits i mal·leables als tallers. Unes peces que, desbastades i polides, serveixen per a l’entorn quotidià.

El Gremi de Sabaters té una llarga tradició com a organització professional: és el primer ofici documentat a Barcelona, l’any 1203, i arriba fins a ben entrat el segle XX, sobrevivint a l’extinció del sistema gremial.

Com tants d’altres, l’ofici de sabater s’ha vist mecanitzat. Tanmateix, el procés manual no s’ha perdut i encara avui podem trobar sabates artesanes fetes amb materials de qualitat, elaborades manualment i amb dissenys actuals, sovint fetes a mida.

A la Barcelona medieval, en clara expansió econòmica i comercial, els objectes de fang es van adaptar a les noves i canviants necessitats de la societat pel que fa a la vida domèstica, el transport o la construcció.

Avui, la terrissa sense vidrar o la ceràmica amb acabats brillants donen continuïtat als antics processos, fet que aporta noves iniciatives en el camp del disseny de producte i de la ceràmica contemporània d’autor, que fan d’aquesta artesania un ram de gran activitat, diversa, creativa i de qualitat.

El gremi dels vidriers va gaudir d’una gran influència a la Barcelona medieval. Per una banda, un conjunt de normes defensava els seus interessos i, per l’altra, tenia una gran diversitat d’aplicacions: òptica, farmàcia, bijuteria, miralls, vitralls, recipients d’ús domèstic i d’emmagatzematge...

Actualment nombroses propostes artístiques de joieria i disseny estan recuperant aquest ofici, i amb gran coneixement de les tècniques tradicionals ens ofereixen unes peces fràgils, atractives i suggeridores.