Vestit

El vestit està confeccionat amb una indiana estampada amb motius vegetals. Aquesta roba, prima i flexible, s’ha triat per donar sensació de lleugeresa al cos vestit, una idea que es perd a partir de 1850. La decoració també es relaciona amb la recuperació de l’entorn natural pròpia del Romanticisme. És un vestit de dia, de confecció senzilla però minuciosa, amb vius que rematen les costures.

Vers el 1830 el volum del cos vestit adquireix formes arrodonides i sembla que s’infli. Cap al 1828 reapareix la cotilla, que recull el tors, cobreix els pits i marca suaument una cintura estreta situada en el seu lloc natural. La silueta de la dona romàntica recorda la forma del número vuit, sense angles. Les espatlles caigudes cobertes amb manteletes són característiques d’aquesta època, així com les mans i els maquillatges pàl·lids, els pentinats recollits i els peus perfilats amb sabates baixes que, juntament amb el vestit, contribueixen a una imatge incorpòria de la dona, que no sembla que toqui de peus a terra, sinó que estigui surant.

Inspirant-se en el Renaixement, es reprenen tècniques de confecció per incrementar el volum de les mànigues —a partir d’un cercle sencer i amb costura corbada—, a les quals s’afegeixen farcits i tavelles a les espatlles. Les d’aquest vestit s’inflen a l’alçada dels colzes i acaben en uns punys estrets destinats a posar en relleu unes mans petites i pàl·lides no acostumades al treball. El cos és ajustat, amb petits arrugats i tavelles que cenyeixen el teixit al tors. Les faldilles, que per una banda s’eixamplen i per l’altra s’escurcen, es col·loquen sobre una sèrie d’enagos fins aconseguir una forma de globus. Per donar volum a la faldilla s’empren molts metres de tela que es recull amb frunzits a la cintura. L’escot tancat, protegit amb un mocador, contrasta amb els grans escots dels vestits d’èpoques anteriors.