Marina

Eliseu Meifrén va ser un reconegut paisatgista català a cavall entre els segles XIX i XX.
Un cop va haver finalitzat els seus estudis de batxillerat, Eliseu va inscriure’s a la facultat de medicina de la Universitat Literària de Barcelona, amb la intenció de seguir els passos del seu pare, que era dentista. Després de cursar el primer curs, però, va decidir abandonar la carrera per dedicar-se a la seva vocació i va ingressar a l’Escola de la Llotja de Barcelona per matricular-se a les assignatures de dibuix, color, anatomia i perspectiva. D’aquest període es conserven algunes primeres obres, totes elles de caràcter molt acadèmic. Posteriorment, Eliseu va viatjar a París amb una beca d’estudis. I allí va conèixer els pintors Casas i Rusiñol i el seu cercle. Quan va tornar a Barcelona, visitava tot sovint Sitges, on va veure’s influenciat per la pintura luminista i per l’estil modernista, tot i que va apropiar-se’n amb un cert conservadorisme estètic. Meifrén era assidu de les tertúlies d’Els Quatre Gats.
Va pintar sobretot paisatges i marines i va mostrar una gran inquietud per descobrir i plasmar nous paisatges, com és el cas d’aquesta obra.