Marina

Martí Alsina és considerat el gran mestre del realisme català de la segona meitat del segle XIX. Nascut a Barcelona el 10 d’agost de 1826, va alternar la seva formació artística, assistint a classes nocturnes a l’Escola de Llotja, amb els estudis de Filosofia, que finalment va abandonar. Artista eminentment autodidacta i extraordinàriament fecund, va abraçar tots els gèneres pictòrics, tot i que des de molt jove es va sentir especialment atret pel paisatge. L’any 1848 va realitzar el seu primer viatge a París, on va poder conèixer les tendències europees de l’època i on va descobrir l’obra dels realistes francesos, entre ells Courbet i l’anomenada Escola de Barbizon. L’any 1852 va ocupar el càrrec de professor de dibuix lineal a l’Escola de la Llotja, des d’on va instruir els seus alumnes en la pintura al natural i va esdevenir el mestre de tota una generació de paisatgistes catalans. Després de patir diverses desgràcies familiars i d’endeutar-se fins acabar a la ruïna, va haver de pintar sense descans per poder sobreviure, arribant a tenir set tallers a Barcelona, amb nombrosos ajudants i deixebles, que varen produir obres a escala gairebé industrial; obres que no tenien de la seva mà res més que retocs finals i la firma.

A través d’aquest paisatge costaner es pot percebre el realisme que confereix a la seves obres i la perfecció de la seva tècnica. Inclou els elements favorits dels marinistes: esculls, ones, núvols i trams de litoral. La combinació permet al pintor jugar amb color, llums i tonalitats diverses.