53 revolucions

Miquel García Membrado (1975) Un tocadiscs dels anys setanta, que fa girar un vinil a més revolucions per minut de les idònies, s’escolta la veu de Fidel Castro, que se sent metàl·lica, semblant a la de molts oradors i dictadors de diferents ideologies polítiques del segle xx. La veu distorsionada (revolucionada) no solament incorpora una relació semàntica, sinó que té corporeïtat, presència objectual i ocupa un espai emmarcat pels dos altaveus que, com torres de vigilància, tenen cura del lloc. Completa el conjunt la coberta del disc en què es va enregistrar el discurs. L’autor aconsegueix crear una obra que necessita la presència de l’espectador per endegar un procés que indueix a qüestionar el poder establert i els mecanismes mediàtics que utilitza. Evidentment, l’art també és un d’aquests mitjans. Com diu el seu autor: “M’interesso pel potencial ficcional dels documents, que descol·loca la seva importància i els recontextualitza convertint les meves propostes en estratègies activistes en clau micropolítica.” 37è premi Julio Antonio d’escultura, Biennal d’Art 2014