Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) va emprendre el seu tercer viatge a Granada el desembre de 1897 acompanyat per Genís Muntaner, el seu home de confiança a Sitges, que en absència seva, tenia cura del Cau Ferrat, i pel pintor i bon amic Ramon Pichot.
El resultat final fou una quarantena de teles on els jardins granadins –i molt especialment els del Generalife- eren els grans protagonistes.
Entre els quadres que es resistí a vendre n’hi havia cinc pels quals sentia una particular predilecció. La prova és que dos d’ells estan penjats actualment al Cau Ferrat: un és aquest i l’altre és Interior del Palau de Víznar a la Sala Brollador.
Els cinc van ser pintats entre febrer i març a Víznar, un poblet dels voltants de Granada. Tots tenien com a únic escenari el Palacio de Cuzco, una antiga mansió episcopal construïda a finals del segle XVIII. En veure el casalot i l’espaiós jardí que l’envoltava, l’artista quedà sorprès per l’extraordinària sensació de solitud i l’abandó que transmetia l’indret, la mateixa sensació que avui experimentem en veure l’obra.
Les males herbes entre els boixos, l’estanyol sense aigua, els esgrafiats mig esborrats, les finestres trencades… Tots els detalls conviden a la malenconia i ens parlen de l’ineludible pas del temps.
T'interessa: Visual arts?
Rep novetats amb el teu Culture Weekly personalitzat
Ja està tot a punt!
El teu primer Culture Weekly arribarà aquesta setmana.