Miquel Utrillo va encarregar a Pere Jou i Francisco (Barcelona, 1891 - Sitges, 1964) l’execució dels elements escultòrics que havien de decorar els edificis que integraven el complex de Maricel, propietat de Charles Deering. Per als capitells de les finestres, Jou va buscar diferents fonts d’inspiració: faules, al·legories o temes relacionats amb l’actualitat.
En aquest capitell Jou esculpí l’Al·legoria de la diligència o de l’home actiu. Amb el sentit de l’humor característic de la seva personalitat va representar un home prim dotat de quatre braços i quatre cames, amb el cap girat mirant enrere, donant a entendre que el protagonista, pel qual s’inspirà justament en Miquel Utrillo, sempre anava corrent i fent moltes coses alhora. Al seu darrere un cérvol reforça la idea de velocitat.
La parella d’aquest capitell és l’Al·legoria de la mandra, just l’antítesi.