Al·legoria de l'escassetat o de la gana

Fent parella amb el capitell dedicat a l’abundància Pere Jou i Francisco(Barcelona, 1891 - Sitges, 1964)esculpí per una de les finestres de Maricel l’Al·legoria de l’escassedat o de la gana. Aquí Jou representà un home molt prim i de faccions anguloses sostenint un bacallà sec, al costat d’un gos al qual se li poden comptar les costelles, envoltats de fulles d’acant.
Per la figura masculina s’inspirà en En Cirera, un dels ajudants del senyor Urgellès , encarregat de la instal·lació elèctrica de Maricel que l’escultor ja havia pres com a model de la representació de l’abundància.
Jou havia quedat amb Miquel Utrillo que la composició d’aquest capitell seria simètrica en relació a la de la seva parella, però no va ser exactament així. Preguntat per Utrillo sobre la raó del canvi, l’escultor fent honor al seu fi sentit de l’humor, va contestar que al ensumar el bacallà, el gos, mort de gana, se li havia girat esperant compartir l’àpat.