Al·legoria de la Mediterranea

Escultura d’autor desconegut, que s’inspira en models de l’estatuària clàssica grega, però alhora incorpora detalls que l’allunyen del món clàssic. Entre d’altres la posició creuada de les cames o el somriure insinuat, no tractats en escultura amb anterioritat a finals del segle XIX. La proporció del suport en relació a la figura és una altre element distintiu i és justament al suport on l’escultor va introduir una barreja d’elements marins, con ara onades, cargols, peixos i petxines, a més de flors i fulles de falguera, elements simbòlics que mostren l’aportació lliure, creativa i personal de l’autor.
El resultat pot fer pensar en una renovació del tema del naixement de Venus. Però el títol amb el qual se la coneix actualment, possiblement respon al context cultural de principis del segle XX, quan algunes reclamacions identitàries a França, Itàlia i Catalunya proposen tornar als orígens i recuperar el sentit mediterrani de la nostra cultura.