Frontal d'altar de la Mare de Déu del Coll

A partir de la segona meitat del segle XII es va popularitzar molt a tot Catalunya el culte a la Mare de Déu gràcies en gran part a la devoció mariana impulsada pels monjos del Cister. Aquest frontal, igual que la imatge de la Mare de Déu (MEV 74) exposada al seu costat, prové del santuari de Santa Maria del Coll en el qual vers l'any 1180 es va establir un priorat benedictí que depenia de l'abadia d'Amer. Aquest nou protagonisme de la figura de la Mare de Déu es pot apreciar en aquest frontal en el qual la Verge no té el Nen al mig de la falda fent les funcions de tron propi del romànic ple, sinó que l'infant Jesús està situat a sobre del seu genoll, tal com serà molt habitual en el nou art gòtic. Maria, coronada i amb la flor de lis a la mà, símbol de la reialesa, està dintre de la màndorla envoltada dels símbols dels quatre evangelistes: Mateu, Joan, Marc i Lluc. Als compartiments laterals hi ha escenes relacionades amb la vida de Jesús infant i de la Verge Maria: l'Anunciació, el Naixement, la Presentació al temple, la Dormició i l'Assumpció de Maria al cel. El paral·lelisme estilístic d'aquest frontal amb la miniatura d'un calvari d'un manuscrit de la segona meitat del segle XII realitzat a l'escriptori de la Catedral de Vic permet atribuir la realització d'aquest frontal a un taller establert a Vic en aquesta època.