Frontal d'altar de Santa Margarida de Vilaseca

Originàriament aquest frontal d'altar estava a l'església del convent de religioses de Santa Margarida de Vilaseca, en el terme de Sant Martí Sescorts, i fou portat a Vic segurament en el segle XIV en traslladar-se les monges al nou convent que després va ser el dels Trinitaris descalços. L'any 1868 es va exposar al públic en l'exposició arqueologicoartística organitzada als claustres del convent de Sant Domènec de Vic i la seva presència va significar l'inici del redescobriment i la revaloració de la pintura romànica catalana. Segurament és obra d'un taller vigatà de la segona meitat del segle XII i estilísticament correspon al període de plena maduresa creativa del romànic català. El frontal està presidit per la figura de la Mare de Déu amb l'Infant dintre d'una màndorla sostinguda per quatre àngels amb la inscripció «Maria.Mater.Domini.Nostri.Jesu.Xristi». Als compartiments laterals hi ha escenes de la vida de la santa: la santa és feta presonera pels soldats («miles») del general Olimbri, mentre pastura el ramat d'ovelles. A baix, ja dintre de la presó, és flagel·lada pels botxins («carnifices»). Al compartiment superior dret la santa és turmentada pels dimonis («rrufo»), i a baix el botxí («malcus»), després de torturar la santa en presència del general, la degolla amb el ganivet en el moment que l'Esperit Sant en forma de colom baixa per rebre la seva ànima.