Retaule dedicat a sant Martí de Tours

Aquest nom tan singular de Mestre de les Figures Anèmiques fou donat per l'historiador de l'art Chandler Post «...a causa dels seus tipus sense sang, tan mancats de valors tàctils...», que mostren els rostres de les figures representades als retaules conservats d'aquest pintor. Aquest retaule de Sant Martí Sescorts va ser un dels primers que va entrar a formar part dels fons del Museu a finals del segle XIX. Provenia de la col·lecció de Santiago Rusiñol que tanta relació tingué després amb mossèn Gudiol, especialment a causa de la mútua afició a col·leccionar el ferro forjat català. L'obra d'aquest artista anònim és coetània de la de Lluís Borrassà del qual va rebre influència. Es caracteritza per la utilització d'unes fórmules estilístiques d'arrel popular que s'evidencien per l'ús recorrent de la línia negra a l'hora de perfilar més fàcilment el volum de les figures. El retaule està dedicat a sant Martí, patró d'aquesta església del terme de l'Esquirol, i s'hi representen escenes de la seva vida i martiri, d'entre les quals sobresurt l'episodi de la bacanal dels soldats de la ciutat de Poitiers, que havia estat organitzada pels habitants de la ciutat de Tours per tal de recuperar el cos mort del seu sant bisbe. L'altra obra més coneguda d'aquest mestre és el retaule de santa Úrsula de l'església de Sant Miquel de Cardona, del qual el Museu Episcopal conserva un dels compartiments exposat actualment al costat del retaule de sant Martí. A causa de la procedència de les obres conservades, majoritàriament d'Osona i el Bages, és de suposar que aquest pintor degué tenir el seu taller en una ciutat indeterminada de la Catalunya central.