Retaule de Santa Eulàlia de Pardines

El taller d'aquests dos pintors estava establert a Barcelona i va estar actiu bàsicament al llarg del segon quart del segle XV, fins a l'any 1442, aproximadament durant els mateixos anys que va estar actiu el pintor Bernat Martorell. Jaume Cirera, fill de Solsona, es va formar com a pintor al costat del mestre Jaume Cabrera amb qui va establir una relació familiar en casar-se amb la seva filla. Bernat des Puig, fill de Barcelona, sembla que va ser l'impulsor a l'hora de crear aquesta societat, de la qual es té constància documental que va treballar conjuntament durant setze anys. L'obra més important que s'ha conservat d'aquests pintors és el retaule major de l'església de Sant Miquel de la Seu d'Urgell realitzat, segons Alcolea i Gudiol, l'any 1432. Del que sí que es té notícia documental precisa és del retaule de Sant Pere de Ferrerons, conservat fragmentàriament al Museu des de l'any 1913, el qual es va iniciar el mes de març de l'any 1431 i es va finalitzar l'any 1433. També segons Alcolea i Gudiol el retaule de Santa Maria de Cornet, del qual el Museu conserva el cimal amb l'escena del Calvari i un fragment de la predel·la amb les figures de sant Joan Evangelista, santa Bàrbara i sant Pau, podria ser una obra realitzada exclusivament pel pintor Bernat des Puig, atesa l'aparició de la lletra «b» inscrita a l'espasa de l'apòstol Pau. El petit retaule de Santa Eulàlia de Pardines, conservat en la seva integritat, permet apreciar globalment l'estil d'aquests dos pintors que es caracteritza per l'ús de les fórmules estilístiques del primer gòtic internacional d'arrel borrassiana, lluny de les novetats aportades aquells mateixos anys per Bernat Martorell.