Retaule de Verdú

De l'any 1432 i l'any 1434 es conserven dos documents que fan referència a donatius destinats a la realització del retaule major de l'església de Santa Maria de Verdú. El Museu conserva dotze taules d'aquest gran retaule les quals s'han exposat en una sala monogràfica seguint l'ordre cronològic de la narració sagrada, ja que es fa difícil saber establir amb certesa la seva hipotètica composició arquitectònica original. Jaume Ferrer II va ser un pintor lleidatà actiu al llarg del període de la segona etapa del gòtic internacional i format possiblement al taller de pintura que el seu pare –Jaume Ferrer I– devia tenir a la ciutat de Lleida. La seva obra més coneguda és el retaule de la capella de la Paeria de Lleida, conservat "in situ", realitzat vers l'any 1450 en un període avançat de la seva producció artística. En canvi, el retaule de Verdú és una obra de joventut en la qual s'observen ja els trets característics del nou període especialment pel que fa al detallisme amb què es descriuen els paisatges exteriors dels fons de les taules, i la minuciositat i la riquesa de les escenes interiors. Aquestes novetats del segon període del gòtic internacional, introduïdes als mateixos anys trenta a Barcelona per Bernat Martorell, es poden apreciar en l'escena de l'Anunciació on Jaume Ferrer pinta els objectes de l'escriptori de la Verge buscant l'efecte de la profunditat que dóna la llum en projectar la seva ombra al darrere. Per altra part la manera exquisida com pinta la indumentària dels reis mags de l'escena de l'Epifania està molt lluny d'aquella sobrietat del món italogòtic sienès del tres-cents i l'acosta al gust pel detall del món flamenc, així com a la moda luxosa imperant a Florència i a les corts europees de l'època.